Paral·lelismes

Molts anys enrere volia veure la pel·lícula El Golpe, protagonitzada per Paul Newman i Robert Redford, però l’anhel es va anar diluint amb el temps. La setmana passada vaig trobar DVDs en oferta, entre els quals aquest film, que evidentment vaig adquirir. Em dec estar fent gran però a mi que em donin el Paul i el Robert de joves, que no pas els actors de Hollywood actuals. Mare meva!  Ai que m’estic desviant del que volia explicar...

No crec que descobreixi la sopa d’all, però per mi El Golpe, és l’antecessora de la saga de les Ocean’s, protagonitzades per George Clooney i Brad Pitt, que per cert també els salvo del Hollywood d’avui dia. M’estic tornant a despistar...

Ambdues són històries de lladres atractius, que són els bons de la pel·li, els quals planegen un robatori magistral en àmbits relacionats amb el joc. El primer cop que les veus estàs més en tensió perquè no saps què passarà, tot i que ja imagines que no pot acabar malament, i les successives vegades són un mer entreteniment que alegra la vista.

Qui no alegra la vista precisament però sí l’esperit, és Miquel del Roig. Fa anys que actua per la festa major d’Arenys, i ves per on, l’he escoltat per primer cop a Arenys de Munt. Versiona cançons, posant lletra pròpia, a l’estil de La Trinca, però només fragments, bàsicament les tornades o comunament dit “estribillos”, que és el que enganxa més. Mescla lletres de collita pròpia amb les originals, i

les barreges són sorprenents: des del Virolai al Gangnam style passant per Saturday night o Nino Bravo. Molt recomanable.