A la recerca de la cervesa perduda

Quan vaig estar a Odense, la tercera ciutat més gran de Dinamarca, amb la Monchi i la Mireia, recordo que en un pub ens vam demanar cerveses Albani, oriündes de la pròpia ciutat, recomanades per la pròpia Monchi que estava d’Erasmus sènior per terres daneses. Eren tan bones...No en vaig fer un carregament pel tema de dur ampolles a l’avió, només vaig baixar formatges, però m’he quedat amb les ganes de tornar-ne a beure.

A principis de mes, vaig llegir a La Contra de La Vanguardia una entrevista a Sven Bosch, propietari de Drunk Monk, una cerveseria situada a la Via Europa de Mataró. Era una bona oportunitat per intentar beure’m una Albani novament. Efectivament la carta de cerveses és molt extensa, i en tenen de molts països, entre ells Dinamarca, però no vaig poder satisfer el meu antull (l’altre dia vaig saber que era “antojo” en català i ho havia d’escriure com fos). No va ser greu perquè continuo amb l'esperaça, i ens vam prendre una belga i una alemanya, acompanyades d’un assortit de formatges, que es van fer dir sí senyor.

Si voleu llegir l’entrevista esmentada:

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20121102/54354748521/la-contra-sven-bosch.html
I la web de la cerveseria és:
http://www.cervezabelga.com/

Un petit oasi enmig de la voràgine

Continuant amb la nostra tònica “non stop” hem tingut caps de setmana moguts entre feina i esdeveniments familiars, però el primer cap de setmana de novembre vam fer un “stop” al camí. I molt ben assessorats ens vam dirigir cap a terres tarragonines, concretament al Mas Passamaner, situat al poble de la Selva del Camp, camí de Constantí, que té dos punts forts per nosaltres: l’spa i la cuina.

Diuen que una imatge val més que mil paraules, imagineu set imatges...

 Piscina exterior que per desgràcia pel novembre millor no provar

Piscina interior d'on no ens vam moure durant dues hores,

mentida, ho vam combinar amb la sauna i els banys turcs

Tartar de salmó marinat

Crema de carbassa amb llagostins

"Solomillo" amb verdura a la tempura

Pastís de xocolata amb dues textures

 

I l'endemà un esmorzar deliciós

Aquí teniu l'enllaç:

http://www.maspassamaner.com/

Cuina japonesa

Ens encanta i afortunadament està de moda perquè es poden trobar molts restaurants japonesos arreu, excepte al Maresme, on anem bastant faltats. A veure, n’hi ha alguns, però no entrarem en el tema que de qualsevol cosa se’n diu japonès...

En destaco tres que m’agraden especialment: el “Sakura”, situat al carrer Guifré el Pilós, cantonada Avinguda de les Bases de Manresa, a la població ídem; al carrer Joan Fuster número 2 de Mataró trobareu el “Nishiki”, i per últim, al barri de Gràcia de Barcelona tenim el “Kibuka”, concretament al carrer Goya 9.

He oblidat de fer reportatges fotogràfics perquè quan tinc davant un plat de sushi, m’oblido del món, però aquí teniu els enllaços per anar fent boca:

http://mural.uv.es/pabenvi/

http://www.restaurantenishiki.com/

http://www.kibuka.com

El "suquillo" de la Marta

El primer cop que vaig anar en un dinar de família a casa els pares d’en Joan, vaig tastar una beguda que prepara la seva germana, anomenada familiarment “suquillo”, i ara en sóc addicta. Ve a ser una sangria de cava però més dolça i que et fa fer unes migdiades ídem.

Aquí teniu els ingredients per a dues gerres:

1 pot de fruita en almívar (mig per gerra)

1 bitter (mig per gerra)

6 cullerades de sucre (a cada gerra)

1 rajolí de Cointreau (a cada gerra)

1 pot de suc multifruites (mig per gerra)

1 fanta de taronja (mitja per gerra)

1 ampolla de cava (mitja per gerra)

Gel

Ben remenat i que vagi de gust!

Estiu 2012

Aquest estiu no hem fet cap gran viatge dels que ens agradaria fer, però no ens podem queixar perquè a casa no ens hem quedat.

Primer vam anar cinc dies a Lisboa que, tal com la defineix la Diana, la meva amiga portuguesa, és: "vieja, sucia y bonita". Té tota la raó, és una ciutat encantadora, totalment recomanable per l’ambient, la gastronomia, la gent, i si estàs allotjat al rovell de l’ou en un apartament fabulós, doncs encara millor.

De tornada a casa, ens vam dedicar a fer escapades paisatgístiques i gastronòmiques. A destacar la sortida en moto a la Costa Brava, amb parada a la platja inclosa, i un dinar a la pizzeria Bello de Tossa, regentada per un italià que parla català perfectament, i on es menja la pasta més bona que he tastat mai. També vam gaudir el sopar al restaurant Castell de Guanta, en el terme municipal de Sentmenat, que si de nit és preciós, de dia ha de ser espectacular. I per últim la ruta pel Puigmal amb la prèvia a l’Hotel els Caçadors de Ribes de Freser per agafar forces. Tot i tenir una estrella Michelin, els preus no són desorbitats, i l’entrecot i el coulant són totalment recomanables, sinó mireu quina pinta...

Aquí teniu els enllaços dels restaurants:

Pizzeria Bello

http://www.pizza-bello.net/

Restaurant Castell de Guanta

http://guiacat.cat/restaurant/castell-de-guanta-sentmenat

http://www.buscorestaurantes.com/restaurante/Castell-Guanta-103988-0.html

Hotel Els Caçadors

http://es.hotelsderibes.com/

Els Amics de les arts a Mataró

Al moment de pensar que l’any vinent no em renovaria més el carnet del Tr3sC, vaig trobar una bona oportunitat d’amortitzar-lo. Resulta que el grup “Els Amics de les arts” actuaven a la sala Privat de Mataró, en motiu de les Santes, festa major de la capital del Maresme, i amb el carnet sortia a meitat de preu, així que enlloc de 40 € ens en va costar 20.

Dos ocells d’un tret: de camí ens vam aturar a veure els focs artificials de Mataró, i seguidament concert.

No els havíem vist mai en directe i la veritat és que ho recomanem. Nosaltres ens hem comprat tres CDs: Castafiore Cabaret, Bed and breakfast i Espècies per catalogar, i a casa els escoltem constantment.



Enllaç:
http://elsamicsdelesarts.cat

De xiringuito a xiringuito i tiro perquè em toca

A l’estiu es tracta d’aprofitar les guinguetes (els xiringuitos de tota la vida) que instal·len a les platges.

A Arenys n’he comptabilitzat nou. Dos a la platja de la Musclera, dos a la Picòrdia i cinc a la del Cavaió.

Amb en Joan som més fidels a menjar peixet a la Guingueta Vallbona de la platja de la Picòrdia...

...i a fer la copa al Lau de la platja del Cavaió, però aquest dissabte vam fer el salt per Lasal, tres xiringuitos enllà, per celebrar un aniversari. Feia ventet, però estar entre canyes de bambú i torxes amb música i el mar de fons, no té preu.