Preparar un viatge pel teu compte en un país llunyà, no
és tasca fàcil, per això vam facilitar-nos l’existència fent servir un contacte
del Paulo pel trekking, i allotjant-nos als mateixos hotels a Cusco i Puno que
van dormir en Ramon i família.
28 juliol
Comença l’aventura, no a Perú sinó al Prat, són els dies
de cures. A les 11 sortim de casa, a les 12 aparquem a l’aeroport, a les 13 maletes
facturades, a les 14 control passat. Perfecte. Ara a esperar fins les 16:30...i
no hi ha botigues a la zona de la porta D, sort que portàvem entrepans del
Rovira per dinar.
29 juliol
Els vols van anar bé, tot i l’escala llarga de 5 hores a
Lina. Vam fer molta conya amb el programa Aeroport, ens ha ajudat a entendre
coses.
Des que hem sortit de casa fins que ens han donat habitació
han passat 28 hores, i venim de 30 graus per passar a 3. De fet els
recepcionistes de l’hotel de Cusco treballen amb anorac perquè no hi ha
calefacció, sort que a la nostra habitació tenim un radiador elèctric que
deixem encès constantment.
Primer dinar espectacular just davant de l’hotel
Garcilaso 2, tant per bo, com per la relació qualitat – preu, 20 soles que
venen a ser 7 euros els dos. Tasto la chicha morada, una beguda a base de blat
lila, llimona i sucre. Molt bo. Tornarem a Qori Sara, que nosaltres vam
rebatejar com a Ca la Sara.
Cusco és alhora bonic i cutre, almenys el centre, la
resta és cutre a seques.
A la tarda vam anar a fer el briefing del trekking a l’agència.
Queda molt professional però ens vam mirar amb cara de “on ens hem fotut”.
A les 6 de la tarda ja vam anar a dormir, estàvem
esgotats.
30 juliol
Els esmorzars a l’hotel molt i molt bé. De fet es menja
genial al Perú, la fruita, la carn, el pa, tot té bon gust.
Seguim amb l’aclimatació perquè a Cusco estem a l’alçada
de l’Aneto, i passegem sense pressa pel barri de San Blas, pel Mercat de San
Pedro, super autèntic, i marxem de tour turístic per les runes de Saqsayhuaman,
Qenqo, Puka Pukara, Tambomachay. El guia ens anava dient: De repente tiene alguna pregunta? Quina
gràcia, però el súmmum va ser veure la clínica dental Dr. Muelitas.
Vam repetir dinar a Ca la Sara, en aquesta ocasió vam
anar al lavabo i ens vam trobar un bidó d’aigua i un gibrell per tirar la
cadena.
31 juliol – 4 agost
5 agost
Dia de descans i compres.
Vam sopar pizza peruana amb cervesa de blat, la boníssima
Cusqueña.
6 agost
Com que ja havíem descansat prou vam agafar una excursió
a la montaña de colores. A banda que el guia Willy ens va agradar molt, la ruta
ens va entusiasmar. En aquesta ocasió arribàvem a 5.100 metres però com que
podia anar al meu ritme, vaig poder assolir el cim.
7 agost
Vam prendre un bus amb uns seients comodíssims que ens havia
de deixar a la ciutat de Puno, a peus del Titicaca. La ciutat és horrorosa,
només a destacar la casa del corregidor, la plaza de armas i el carrer Lima,
que és el comercial. Vam posar-nos les botes menjant una graellada de carn a La
Estancia.
8 agost
Dia d’excursioneta en barca cap als Uros. Hi ha gent que
li agrada, però nosaltres ho vam trobar un turistada estil Portaventura. En
canvi l’illa de Taquile sí que la vam trobar interessant i té unes vistes precioses
al llac.
De tornada a Puno, sopem al Modja, restaurant recomanat
per una parella de Matadepera que vam conèixer.
9 agost
Una mica pal les 7 hores de tornada a Cusco, però era la
darrera nit i ens vam autoregalar un sopar a un dels millors restaurants de la
ciutat: el Chicha.
10 agost
Va costar tornar perquè el vol de Cusco a Lima anava amb retard,
i un cop dalt de l’avió que ens havia de portar a Barcelona, ens van fer baixar
per problemes de motor. La cosa bona és que vam conèixer en Xavier i la seva
família, que fa marxes de resistència i vam tenir tema per estona.
El país en sí no ens ha entusiasmat, però trobarem a
faltar els paisatges espectaculars, el menjar i la silueta tan característica del
Machu Picchu.
