Euskadi

No havíem estat a Euskadi des que vam anar a animar en Pau quan va córrer la Zegama, una de les maratons de muntanya més emblemàtiques i dures del calendari de curses mundials. I quan aquest estiu van venir a Catalunya en Gorka i la Leire, els quals vam conèixer a la Senda de Camille, els vam prometre que pujaríem pel primer pont que tinguéssim lliure, així que a principis de desembre vam viatjar cap al País Basc.

El trajecte es fa pesadet fins a Lleida, més tard passar per Saragossa, Logronyo, i finalment Amurrio, poble que va veure néixer en Gorka i la nostra destinació final, afortunadament per autopista és més ràpid. No vulgueu saber el que ens ha costat en peatges, sort que ens hem allotjat a casa d’ells. Per cert, quina preciositat de casa, molt moderna i funcional, digna d’aparèixer en revistes de decoració.

Després d’una petita descoberta pels voltants d’Amurrio, ja vam anar de tapes a diversos locals, i finalment vam conèixer un "txoko", és a dir una cuina equipada muntada normalment en un garatge. Molt pràctic si tens gent a casa, i encara que no en tinguin, també ho fan servir i la cuina de la casa no s’usa.

Si a més hi instal·les un bany, ja és ideal, i si pots muntar un mini gimnàs i armaris amb la roba d’esport, ja ratlla la perfecció.

Vam dormir fantàsticament bé, sense sentir sorolls, i l’endemà vam marxar per conèixer el poble mariner de Bakio, i més endavant l’ermita de San Juan de Gaztelugatxe. Molt bonica.

Teníem gana i vam anar a dinar a un altre poble mariner, Bermeo, on un amic d’en Gorka ens va fer una visita guiada.

Cap a mitja tarda vam enfilar cap a Durango, volíem conèixer on va néixer la Leire. Molt xulo i amb molta "vidilla", llàstima que anàvem tips i no vam aprofitar el "tapeo". A la nit sí vam degustar sengles hamburgueses a Amurrio, que havíem d’agafar forces per l’ascensió al Tologorri l’endemà. 

Va ser una sortida molt bonica però ens esperava una “alubiada” amb la “cuadrilla” del Gorka per dinar, això vol dir que per molt que voltéssim per Bilbao a la tarda-vespre, el meu sopar va ser una infusió de poliol amb un Almax.

La idea era marxar el dissabte després de dinar, però després d’una “alubiada” qui és el maco que es posa sis hores en un cotxe? Així que diumenge al matí després d’esmorzar el pa boníssim made in Gorka’s ama, ens vam dirigir a Lleida, on vam dinar amb la Romina i el Marcos, que voltaven per allà.

Un pont molt ben aprofitat, amb bona companyia. Ens ho vam passar molt bé.

Eskerrik asko!