Estocolm

La dècada passada vaig instaurar la norma de celebrar els canvis de decenni a l’estranger, els 30 van ser a Praga i els 40 a Estocolm. Enguany l’aniversari s’esqueia dilluns, al mig d’un pont interessant, així que el divendres anterior iniciàvem la ruta. El fet inèdit va ser que jo anava relaxada i en Joan estava nerviós per la caravana de cotxes camí de l’aeroport, val a dir que em va acabar transformant en el meu estat més habitual, histèrica. En el Prat teníem gana i vam sopar, encara que allà ja són tan internacionals que no coneixen el pa amb tomàquet. Sort que teníem bitllet “priority” perquè sorprenentment Ryanair anava puntual i estaven embarcant quan ens vam atansar a la porta. Després d’un vol sense incidents vam arribar a Nyköping gairebé a mitjanit. Teníem reservada la nit en un hotel a 3 minuts de la terminal. Era molt “fashion” però ens va tocar dormir en lliteres.

L’endemà, amb tota la calma del món, vam agafar el bus que en una hora i mitja ens deixava al centre d’Estocolm. Feia sol però fresqueta, malgrat a dins els llocs et rosties. De camí miràvem els cartells amb els noms de les poblacions i vam riure amb Hölö, en Joan deia que les “o” eren lletres osito perquè semblaven la cara, i les dièresi simulaven les orelles.

A l’hotel ens van deixar fer el check in més aviat, així que vam començar a voltar per Gamla stan com bojos, en un dia vam tenir dominat el barri antic.

Ara quan visitem una ciutat acostumem a fer la ruta del bus turístic per tenir una idea general i poder escollir llocs per aprofundir, amb més coneixement de causa. En aquesta ocasió vam comprar un abonament de 24 hores amb dret a bus i vaixell.

Vam enganxar un assaig de concert brutal a la catedral i a la tarda un concert d’orgue, no tan brutal però em va fer il·lusió tornar a incorporar una mica de musiqueta a les nostres vides.

El diumenge vam esmorzar unes gofres amb Nutella escoltant Roxette i la banda sonora de Flashdance, fantàstica manera de començar el dia. Aleshores vam anar en vaixell fins al museu Vasa, un vaixell de guerra que va estar més de 300 anys enfonsat sota el mar, i que, malgrat tot, el seu estat de conservació és admirable. Molt interessant. 

A la tarda vam fer el “friki” visitant el museu Abba. Caríssim però per tornar-se boig si ets un super fan del grup. 

Després de la ruta museística, vam sopar en horari més que europeu, a les 18 de la tarda, en un restaurantet molt agradable.

El dilluns era el dia de l’aniversari així que teníem clar que anàvem de balneari, pel matí vam voltar per la zona de l’ajuntament i vam dinar al restaurant dels treballadors, l’únic àpat econòmic de tot el viatge. Em vaig enriolar perquè a les dotze ja havíem acabat i molts cops és l’hora que esmorzo a la feina. Després vam caminar una mica per fer baixar la teca i ja vam anar a relaxar-nos en els banys.

A l’hora de sopar vam repetir en el restaurantet, som així d’originals, anem a tret segur, l’endemà també vam tornar a menjar les gofres.

Hem estat molt afortunats amb el temps, hem vist el sol cada dia, excepte el darrer que plovisquejava i estava molt emboirat, així que el paisatge del bus estant es veia tan diferent...

Una manera immillorable de començar la dècada.