Els Pastorets d’Arenys de Munt 2016

Primer de tot la confessió: haig de reconèixer que enguany em feia molta mandra anar a veure els Pastorets. A veure si m’enteneu, ja sé com acaben. I malgrat en Joan formi part de l’equip de tramoia, només el veig al final de tot quan surten a saludar tant els que ocupen l’escenari com els que feinegen fora (so, llums, tramoia, directors...). Aleshores clar, empassar-me una obra de dues hores que ja conec, per només dos minuts de glòria... doncs ho confesso, costa.

En Joan va insistir en la meva assistència a l’esdeveniment i li vaig fer cas. Com haig de dir-li que no si li fa tanta il·lusió? I no em vaig penedir gens ni mica.

Vaig arribar abans, de manera que vaig poder veure els actors com s’estaven abillant, els tramoia repassant els moviments dels decorats, els de llum i so fent proves...Un engranatge gegant en funcionament. Em va agradar seure al galliner amb l’equip directiu i el personal de llum i so, fugia de la platea on m’havia assegut cada any. Em vaig enriolar sola perquè al pensar que escriuria un post al bloc, em vaig atribuir l’etiqueta de premsa presenciant l’espectacle.

La primera part va ser molt ràpida, uns escassos 35 minuts que es van fer curts, amb els diàlegs previsibles però actors nous com els que interpretaven Naïm o Satanàs. El fill pròdig em va agradar i el dimoni no tant, em costava entendre’l, no sé si pel seu accent anglès o perquè es saltava frases del guió.

A la mitja part vaig tenir visita d’en Joan, en Marçal, el Poldo, però també vaig tenir temps d’entretenir-me mirant el públic. Comptàvem amb la presència de la reputada actriu Carme Sansa. Poca broma.

La segona part va ser espectacular, la noia que interpretava el fill pròdig i les rèpliques de Jehú, el pare, em van aconseguir emocionar. De fet en Joan Mas és un comodí, està perfecte sigui fent de Llucifer, de Jehú o el que li assignin.

I quan em pensava que arribàvem al final de l’obra, es va desfermar una lluita èpica entre el bé i el mal. Totes les ànimes negres de l’infern anaven a assaltar el Messies recent nascut, però les ànimes blanques i pures dels àngels, els pastors i gent de bé, van aconseguir eradicar el poder del maligne. Fi de festa amb una coreografia molt potent reafirmada per l’Al·leluia. Les llàgrimes em regalimaven. Brutal!

Val a dir que la música estava molt ben triada, i els efectes visuals i sonors com l’apoderament de les ànimes, l’ombra del diable, l’àuria de l’Àngel de l’anunciació i l’engendrament de la Verge Maria per obra de l’Esperit Sant, estaven molt ben trobats.

Em vaig posar dreta aplaudint, i amb en Joan que ens vèiem en la distància, ens enviàvem petonets. Quan es va abaixar el teló vaig anar a l’escenari a saludar i felicitar l’equip, també estaven molt contents i emocionats del resultat.

Tal com diu en Lluís, un dels directors, l’any vinent més i millor, tot i que no sé com poden superar uns Pastorets tan fantàstics. Confio plenament en aquest equip directiu jove, talentós i amb empenta.