JB Non stop: Setmana Santa 2014 a Bèlgica

Feia temps que ens rondava la idea d’anar a Bèlgica, especialment des de que la Clàudia, amiga i ex-companya del màster i de feina, hi va anar a viure amb la seva parella.

Vam buscar bitllets econòmics, però els mots Setmana Santa i barat no conjuguen. Quan ja ens estàvem resignant a no marxar, en un darrer intent vam trobar uns preus prou raonables per ser aquelles dates assenyalades, era un dijous al vespre i marxàvem diumenge. Dit i fet!

A les 10 del matí estàvem a Brusel·les, la Clàudia ens va venir a buscar a l’estació i ens va dur a casa seva i d’en Loïc perquè deixéssim les maletes. La primera nit la passàvem allà. Sense perdre temps vam començar a voltar per la ciutat. La veritat és que no tenia massa expectatives perquè molta gent m’havia dit que no era gens bonica però ens va agradar molt, no sé si justament pel fet de no anar amb prejudicis, o per tenir una bona guia que ens va dur als llocs clau i ens va explicar la realitat del país, o una mica per tot. Sí que vam visitar el més turístic com la Grand Place, el Maneken Pis, però també ens va dur pel barri de Santa Katherine, la borsa, Sablon i diversos mercats de brocanters.

L’endemà vam anar a l’hotel Vintage per instal·lar-nos, era una cucada, i seguidament cap a l’estació per comprar una T-10 belga, amb 10 viatges per voltar pel país, i destinació Anvers o Antwerpen. Ho escric en francès i en flamenc perquè són dues de les llengües oficials del país, i es parla una o l’altra depenent de la regió, a Flandes flamenc i a Valònia francès.

D’Anvers, considerada la ciutat industrial de Flandes, en destaquem la bonica estació de trens, amb una vintena de vies.

El dia següent no podíem resistir més la temptació d’anar a Brugge, de la qual n’havíem sentit meravelles. No ens va decebre, és com un conte de fades, els canals, les places Markt i Burg, el parc Minnewatter, el Beginhof. Ens hi hauríem quedat un altre dia per acabar de recórrer aquella ciutat bombonet.

Dimecres a la tarda ho teníem clar, anàvem a Lovaina, Louvain o Leuven, on ens trobaríem amb l’Íngrid, una altra amiga i ex-companya de feina, que també vivia allà amb la parella. Com que ens van dir que no estava massa lluny, pel matí vam fer una escapadeta a Namur, ciutat natal d’en Loïc, i després ja ens vam dirigir a la ciutat universitària i ciclista per excel·lència.

Jo ja m’hi veia, em recordava la vida que portava a Lyon durant el meu Erasmus senior. Ens va agradar molt la plaça de l’antic mercat, molt polivalent perquè tens les terrassetes per fer la cervesa a la tarda, els restaurants per sopar al vespre, els quals es converteixen en locals per la festa nocturna. Ho vam tastar tot. Vam arribar passada mitja nit a l’hotel, perquè baixant del tren volíem aprofitat per retratar la Grand Place de nit.

El despertador el vam posar una mica més tard perquè ja estàvem acusant el cansament dels farts de caminar que fèiem, però en llevar-nos vam marxar a Gant o Gent. Allà l’estació no quedava cèntrica i per primer cop vam utilitzar el transport públic, a banda del tren, concretament el tram, i després d’haver visitat la catedral i pujat al Belfort, ens vam decidir a fer un volt en vaixell pels canals. Feia un dia esplèndid, no tindríem fred i ens portarien una estona.

Al vespre vam quedar amb la Clàudia i en Loïc per menjar patates fregides a la Place Flagey, acompanyades de les inseparables cerveses. Normalment quan es viatja és difícil conèixer la realitat del país perquè hom es preocupa més de visitar els llocs representatius i tastar la gastronomia, que no pas saber la història, per això parlar amb gent autòctona ajuda, i més si parlen un català fantàstic.

Divendres a la tarda ja tornàvem a Barcelona, així que pel matí vam agafar les dues línies de bus turístic per acabar de conèixer les parts de Brusel·les menys cèntriques com les institucions europees, la Basílica Kokelberg i l’Atomium.