Via ferrata i plat "fondu"

El primer diumenge de maig va ser un dia d’estrena i de cloenda. M’explico. Per primer cop a la vida vaig fer una via ferrata, i si no canvio d’idea serà el darrer cop que vaig al restaurant Bello de Tossa de Mar.

En Joan fa molt temps que em volia portar a fer una via, ho justificava dient que si m’agradava grimpar, també em divertiria tastant aquesta activitat. L’escollida va ser la ferrata de la cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols, en un emplaçament incomparable.

En Francesc, la Sílvia, en Joan i jo ens vam llevar ben d’hora per arribar aviat, ja que normalment s’omple de gent i el recorregut es fa més pesat. No vam tenir cap problema en aparcar, equipar-nos i començar. Estàvem sols. Jo no sabia ni què havia de fer però la Sílvia em va fer una classe ràpida i de seguida ho vaig veure clar.

Al començament em semblava molt fàcil i especialment farregós el fet de canviar cada dos per tres l’enganxall (tela la parauleta, mana el diccionari), havia fet trams similars sense anar encordada, però ben aviat vaig canviar d’opinió, la verticalitat, tenir el mar sota els meus peus i creuar ponts que no eren res més que dos cables amb 5 centímetres de separació entre ells, em van fer agrair tot el material que portava posat, i entendre perquè hi ha accidents, és bàsic  anar ben equipat i molta gent s’empelta de l’esperit minimalista del Killian Jornet i l’imiten, però de Killian Jornet només n’hi ha un.

Alguns trams eren petits desploms i feien suar de valent, però la veritat és que em va encantar l’experiència, absolutament recomanable i amb ganes de repetir.

Vam tenir ocasió de retratar-nos en moments de concentració...

i en estones més disteses.

Quan marxàvem vam veure molta gent a punt de començar, i cap lloc per aparcar, sort que havíem matinat! En un atac de generositat vam deixar un espai buit per un altre vehicle perquè ens vam dirigir a Tossa per dinar en el restaurant Bello, previ pas per la platja.

Des de que el conec en sóc fan, fins i tot l’he esmentat en aquest mateix bloc, però ara el fill de l'amo porta la batuta i és un noi cregut, que tracta amb una familiaritat poc normal als clients, i ja no m'hi sento a gust. Potser m’estic fent gran, però no em sembla massa correcte que em digui tal plat està que t’hi cagues. Com si això no fos poc, m’han tret el meu plat estrella que eren els quadroti de marisc, i en general les racions són més petites. Està boníssim però no paga la pena un viatge a Tossa expressament, la relació qualitat preu ja no és la mateixa.

Amb tot, la jornada va ser fantàstica, ens ho vam passar molt bé i ja estem pensant en properes trobades.