Gossos a Arenys

Qui m’havia de dir que uns vint anys després tornaria a repetir. El grup Gossos va venir a Arenys a finals del segle passat, amb les nenes de la universitat vam anar al concert. Aleshores, no sé massa per què, no vaig continuar seguint la trajectòria dels manresans.

En llegir que venien al Teatre Principal, ens va fer gràcia veure’ls de nou, malgrat érem conscients que no sabríem cantar gairebé cap cançó. Al darrer moment fins i tot em feia mandra moure’m de casa, però ja sabem què passa quan no et crees expectatives, ens va encantar!

Ja que en un pis no podem tenir gossos, almenys podrem escoltar Gossos.

Cata Catarres

Què vol dir aquest títol? Doncs que vam anar a sopar a La Cata d’Arenys de Munt  i en un concert dels Catarres a Mataró. Poca broma, dues estrenes en una nit.

Feia temps que teníem ganes de tastar la Cata, que va néixer sent una botiga de vins i caves, va continuar sent un lloc de degustació de productes i actualment s’hi poden sopar assortiments d’embotits i formatges. L’ideal és deixar-se aconsellar pels cambrers...

... i sucumbir a la golafreria.

Aleshores vam anar al Clap de Mataró, que aquella nit celebrava el seu 16è aniversari. Sabíem que trobaríem la Maite, en Francesc i la Marina, els artífexs de la nostra decisió d'anar al concert. Gràcies a ells vam aprendre més cançons dels Catarres, ja que vam escoltar repetides vegades els tres CDs en els llargs trajectes de l'excursió al Tarbésou.

Som més diürns però també ens agrada fer una mica el noctàmbul de tant en tant...

Un japonès a Girona

No m’estic referint a un home d’aquesta nacionalitat, malgrat que la ciutat deu estar farcida de turistes nipons armats amb sengles càmeres, sinó d’un restaurant. I quin restaurant! Val a dir que no és econòmic, un menú per a dues persones costa 70 euros, però és deliciós. I si aneu amb una altra parella que tria un menú diferent i el compartiu tots quatre, al final podeu tastar moltes exquisideses del país del sol naixent.

A tocar del carrer Nou trobareu, amb dificultat, una plaça força amagada anomenada Josep Pla. Allà hi ha dos restaurants japonesos dels mateixos amos. Un de petit i molt acollidor que sempre està ple, i un de més gran no tant bufó però on és més fàcil trobar lloc.

Primerament facilito l’enllaç on trobareu totes les informacions.

www.umaigirona.com

I finalment una mostra d’una experiència culinària gairebé mística.

Alsàcia o el viatge de les casualitats

No és cap novetat que els mercats de Nadal de moltes ciutats europees tenen encant, i un dels indrets destacats és Estrasburg. El problema és que tanquen portes just abans de les festes, per tant quan hom pot agafar vacances ja no queda res. Res? Mentida, la decoració i l’ambient nadalenc es respira arreu.

Anar a Estrasburg no és econòmic, però escollir només l’anada i tornar des de Basilea, és molt més barat i pots conèixer una altra ciutat. El que resulta excessiu són els preus dels trens, segurament és millor moure’s en cotxe, a banda que dóna més llibertat per visitar poblets, diuen que són molt bonics. Encara més? Si Estrasburg sol ja val la pena...

 Vam anar molt de turistes, amb àudio guia per conèixer una mica més del que vèiem, i fent una ruta en barca que ens va atansar a la zona de les institucions europees. El temps va ser una mica galdós, boira o pluja, però per sort no va fer fred, així que no vam relliscar per carrers nevats i gelats, tot i que de poc caic de cul a terra en veure l’alçada de la torre de la catedral, que no s’acabava d’albirar per la boira, va ser impressionant.

Vam encetar l’any visitant Colmar, també ens va agradar molt. 

Estàvem fent-nos una selfi i se’ns va atansar un català oferint-se a fer la foto. Ens el vam mirar i era en Martori que voltava per Alsàcia amb la Belén. Quina coincidència! I que n’és de petit el món...Vam celebrar el dinar de cap d’any plegats.

En agafar el tren per tornar a Estrasburg vam conèixer una parella de Solsona que també s’hi allotjaven i havien anat a passar el dia a Colmar. Resulta que havien vingut en el mateix avió que nosaltres i l’endemà ens vam tornar a trobar voltant. Una altra casualitat.

 

El poc que vam veure de Basilea ens va agradar però entre la pluja i el mal sabor de boca d’estar unes hores a Suïssa sense francs, sense passaport i sense coneixement de la llengua alemanya, no vam acabar de gaudir de l’estada. 

Ha estat el primer cop que hem passat el cap d’any fora de casa (seguint les campanades de TV3, això sí), l’experiència ens ha agradat. Crec que per poc que es pugui, repetirem.

Ca l’Anna de Ventolà

Situat a la petita població de Ventolà, en el bell mig de la Collada de Toses, aquest restaurant de cuina tradicional, i deliciosa, està obert cada dia de l’any.

És ideal per cloure una excursió matinal pel Ripollès, on cansats i afamats obtenim una bona recompensa.

Bon profit!