Ca la Pepa Fornera

Fa molt temps que vaig anar a la Pepa Fornera per primer cop, em va encantar el menjar, el tracte i el preu. Ara, uns quinze anys després, segueixo pensant el mateix excepte el referent al preu, que m’encanta menys, però vaja, és el que ens va suposar el pas a l’euro, tot es va anar arrodonint a l’alça excepte els sous.

En Toni, la Montse i el seu equip donen bon servei i bona teca, et fan sentir molt a gust, com a casa, i gaudeixes d’una cuina sense grans ínfules de grandesa, al contrari, la senzillesa és el seu poder.

Aportem un reportatge gràfic molt reduït perquè vam començar a devorar el sopar i ja teníem els entrants a la meitat en el moment de fer les fotos, així només podeu veure mig provolone i una part de la ració de patates braves de la Pepa. 

De segon vam demanar el mateix, un plat anomenat Fantàstic, consistent en dues mitges racions de magret d’ànec amb foie i filet de vedella. Boníssim. I de postres vam compartir un bescuit amb xocolata calenta. Deliciós.

Disculpeu, ens vam oblidar completament de les fotos davant aquelles exquisideses, així que si ho voleu veure, a Ca la Pepa falta gent.

.....

Un any més tard afegeixo una addenda en forma d'imatge: una fotografia del Fantàstic!
Ara només ens faltarà retratar el bescuit...

Bon profit!

Escapada pel sud de França

Com que amb en Joan coincidíem molts dies de festa per setmana santa, vam decidir marxar uns dies al sud de França, a cavall entre els departaments de Lozère i Aveyron, a les regions de Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrenées respectivament.

El primer dia vam enfilar cap a Millau on vam visitar el centre històric i seguidament els peus de l’impressionant viaducte ideat per Norman Foster, el més alt d’Europa i amb la columna més alta del món.

Aleshores vam fer via cap a Le Rozier, la zona de confluència dels rius Tarn i Jonte, però abans, a Rivière sur Tarn vam trobar un càmping obert, i allà ens vam quedar, perquè la veritat, no és recomanable visitar aquesta contrada abans de maig-juny ja que està pràcticament tot tancat i barrat, de fet el càmping Les Peupliers obria el mateix dia de la nostra arribada.

Comprovant les baixes temperatures, vam desistir de la tenda i ens vam decantar per un bungalow molt rebaixat de preu, gentilesa de la propietària, un encant de persona que ens va assessorar millor que una oficina de turisme.

L’endemà vam fer una ruta circular que abarcava les gorgues de la Jonte i del Tarn. La idea era dedicar un dia per cadascuna però com que el mal temps no permetia fer senderisme, doncs calia voltar amb el cotxe i anar parant a fer fotos, com si fóssim un autocar de jubilats. La ruta va ser Le Rozier, belvedere dels voltors, Meyrueis, Aven Armand, Florac, Saint Chély, Sainte Enimie, La Malène, le pas de Soucy, Les Vignes, le pont sublime i Le Rozier altra vegada.

A les fotografies, l'Aven Armand i una vista general de Saint Chély:

  

El darrer dia enlloc de tornar directament per autopista, vam passar per les ciutats  d’Albí, Castres i Carcassonne. La primera té una catedral impressionant...

...la segona recorda una mica a Girona (salvant les diferències, Girona és incomparable)...

...i la tercera té La Cité medieval, espectacular de veure. 

El boom de les cerveses artesanes

Fa anys que sento a parlar de la fabricació de cerveses artesanes, sense anar més lluny, un company de feina en fa a casa seva per consum propi, però aquesta pràctica s’ha anat estenent, i actualment es comercialitzen moltes marques de cervesa, realment és tot un món.

No sé si estem davant una moda passatgera o es consolidarà, però a Arenys han celebrat la primera fira de la cervesa i ha rebut molta afluència de participació. Qui es pot resistir a la temptació de tastar suc de civada de diverses procedències? Nosaltres no, com podeu comprovar...

I si no teniu ocasió d'assitir en alguna fira i voleu degustar cerveses o d'altres exquisideses gastronòmiques, us recomano la botiga online de Saperem, amb productes de primera qualitat i servei immillorable.

Bon profit!

Cap de setmana a l'Aragó

Feia mesos que intentàvem coincidir un cap de setmana amb la Romina i en Marcos, per marxar a l’Aragó a casa la família d’ell. Finalment cap imprevist ens va destorbar les intencions, i divendres a la nit ja vam anar a dormir a San Estéban de Litera.

Dissabte ens vam dirigir a Alquézar...

... una bonica població que posseeix un entorn natural preciós, com ens va mostrar la passejada per les passarel·les del riu Vero. Quina aigua més cristal·lina i quin color més espectacular!

Després de fer gana vam fer ruta fins a Labuerda, a tocar d’Aínsa, on ens vam posar les botes a la Fonda Carrera pel mòdic preu de 19€ per cap. Bestial! Aleshores el cambrer ens va recomanar de treure el cap al carnestoltes de Bielsa, que té la particularitat que la disfressa de molts nois és pintar-se la cara de negre i vestir pells i banyes de ves a saber quin bitxo.

A la nit vam sopar a Binéfar.

L’endemà la destinació escollida va ser el castell de Loarre, un dels més ben conservats de tot Europa, això que fou construït al s. XI! Realment fantàstic...

Ja era qüestió d’anar desfent camí per tornar a casa, vam fer un entrepà ràpid (però boníssim) a Huesca i cap a Catalunya, la qual ens rebia amb pluja.

Un cap de setmana perfecte: bona companyia, paisatges preciosos, menjar deliciós (i econòmic) i la meteorologia ens va acompanyar, ja que la nevadeta a Bielsa i a Loarre, lluny d’incomodar-nos, va donar el toc bucòlic a la sortida.

Restaurant mexicà a Mataró

De vegades ens agafa mono de restaurant mexicà i anem al Santa Clara de Mataró. Cal dir que no som excessivament aventurers i anem sobre segur, això vol dir que no ens arrisquem amb el picant i acostumem a demanar sempre el mateix.

Comencem amb uns “nachos” banyats amb formatge, continuem amb les anomenades “sincronizadas”, que són unes “tortitas” amb pernil i formatge, acompanyades pel mític guacamole, i acabem amb “alambre” de vedella, que porta carn adobada amb verduretes. No cal dir que ho reguem tot amb una “Coronita”.

 Pica pica gentilesa de la casa