De refugi a balneari

No em puc creure que en aquest bloc mai hagi parlat del Balneari Prats de Caldes de Malavella, és imperdonable. Idílic racó de món on m'hi perdria més sovint, i que vaig descobrir fa molts anys de la mà de la meva tieta Roser, quan l'acompanyava a passar el cap de setmana que s'autoregalava amb l'estrès del final de curs.

El primer aniversari de sortir amb en Joan, ja li vaig mostrar aquesta petita meravella, i hem repetit en dues ocasions més.

Piscina termal exterior, jardí tranquil i molt ben cuidat, tractaments relaxants, opció més econòmica amb les habitacions estàndard, i  opció més cara amb les habitacions superior, menjar sa i bo. Al cap de mitja hora has desconnectat del món exterior. De tant en tan saltar dels refugis als balnearis és una teràpia molt útil. 

Haurem de tornar-hi aviat per poder completar amb una mica de reportatge fotogràfic. ;-)

La Drecera

Bon descobriment. D’entrada sembla un restaurant de polígon més, però no oblidem que està regentat per una filla de l’Agustí Net, un cescaire gastrònom, per tant ja és una bona referència. Vam dinar-hi poc abans de marxar de viatge i no ens va decebre, a banda que fou la manera de menjar escudella, ja que a Venècia no podies trobar les menges típiques del Nadal a Catalunya.

Hi vam tornar el dia del “botillo”, un plat típic de terres lleoneses a base de porc. Jo no el vaig tastar perquè em feia angúnia trobar-me ossos i coses gelatinoses, per tant amb un entrecot vaig estar més que contenta, però els que ho van provar van dir que era molt bo. El punt en contra va ser el preu del menú, realment excessiu, sobretot en el meu cas que el plat no era elaborat. Un entrecot amb patates, beguda i postres a 26 euros no és barat, pagant el mateix a la Pepa, em poso les botes. En fi. Almenys en Joan s’ha tret l’espineta de tastar el “botillo”.

Nougat

No us deixeu enganyar pel títol, no parlaré d'un gat recent nascut...

En el carrer Sant Josep número 15 de Mataró hi ha una pastisseria degustació anomenada Nougat, on vam berenar el dia que vam anar a buscar els abonaments de la temporada de teatre. Com que està al mateix carrer, passes per davant i no et pots resistir a la temptació. Ho enteneu oi?

Interrail sènior

La saviesa de la dita “més val tard que mai” l’estic aplicant a molts aspectes de la meva vida, sobretot en espines clavades de joventut que he eliminat d’adulta. Volia cursar un Erasmus i el vaig realitzar als 30, volia viatjar amb Interrail i ho he fet als 40. Què m’espera als 50? ;-)

Evidentment les aventures sènior són diferents de les júnior, ni grans festes nocturnes durant l’Erasmus, ni ruta “motxillera” en tren, però m’alegra molt haver acomplert somnis de joventut ni que siguin tardans.

Durant les vacances del Nadal 2017 hem aprofitat per gaudir del viatge amb Interrail que ens va tocar en el sorteig que Renfe i les biblioteques de turisme de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, organitzen anualment cap al mes de maig. Participar és senzill, es tracta d'agafar en préstec una guia de viatge i omplir una butlleta que es diposita a la biblioteca corresponent. Des dels inicis del concurs que participo any rere any, sempre amb una barreja d'esperança i desconfiança (si a mi no em toca mai res...). Doncs enguany he estat premiada! Ja no podré afirmar més el tòpic.

El passi consistia en 10 viatges durant un mes, però només disposàvem de 12 dies que vam ben aprofitar. El periple ens ha portat a conèixer o recordar ciutats tan encantadores com Venècia, Ljubljana i Bratislava a l'anada, i de tornada Viena, Zuric i Lucerna. Aquesta bonica ruta discorre per cinc països: Itàlia, Eslovènia, Eslovàquia, Àustria i Suïssa. Portàvem llibres, música, cartes i sudokus per alleugerir els llargs trajectes dalt del tren, però la veritat és que gaudint del paisatge, en molts trams nevat, ja ens tenia distrets.

El dia de Nadal el vam passar a la ciutat dels canals, i el cap d’any, ves per on un altre somni acomplert, a Viena, degustant el deliciós pastís Sacher a l’hotel del mateix nom, i escoltant el famós concert d’any nou amb els fabulosos valsos i polques dels Strauss. No us emocioneu, el vam seguir davant la pantalla gegant de l’òpera de Viena, passant fred, que una entrada al Musikverein costa més de mil euros! Però en acabar el concert vam anar a treure el cap i es veia el públic sortint, també el director de l’orquestra. Seguidament vam entrar en una visita guiada que ens va permetre veure com desmuntaven l'escenari, i fins i tot em van regalar flors del decorat del concert. Quina il·lusió!

Una experiència molt recomanable que estem contents d'haver pogut viure, i que va merèixer un post al blog de la Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar.

.....................

Versió estesa o resum del dia a dia amb pinzellades gràfiques per il·lustrar aquest viatge espectacular:

Dissabte 23

Comencem el periple amb la R1 d’Arenys a Barcelona.

Diumenge 24

Sí, fem un Interrail, però el trajecte de Barcelona a Venècia és molt més econòmic i curt en avió. I és que el regal té trampa, no pagues desplaçaments en tren però per França t’obliguen a fer reserves i no són barates precisament.

El barquet que ens porta de l’aeroport Marco Polo al centre de Venècia es mou massa quan creua una estela d’un altre vaixell, per sort només ha estat un parell de cops perquè no hauríem aguantat el mareig durant una hora de trajecte movent-nos d’aquella manera.

Venècia és molt més bonic del que recordava fa 33 anys, els canals tenen l’aigua verdosa. La fama de ciutat bruta potser deu ser més merescuda a l’estiu, quan els canals negregen.

Quina il·lusió tornar a veure el pont de Rialto, el pont dels sospirs... Fem un cim, pugem al Campanille.

Dilluns 25

Dia de Nadal. Prefereixo l’escudella de la mama que no pas menjar “gnoquis”, però pair prenent el solet sota el pont de Rialto veient com passen les góndoles és un plaer. Un apunt, jo recordava que els “gondoleros” anaven amb jerseis de ratlles i ara van tatuats i amb pentinats de futbolista.

Descobrim racons bonics com Sant Giacomo de Rialto, l’Església més antiga, o el Mercat del peix. És fantàstic deixar-se perdre, però si has de trobar una adreça concreta, costa moltíssim, sense mapa impossible, els carrers són laberíntics.

Enguany canviem els Pastorets per un concert de Vivaldi, concretament les Quatre estacions. Realment brutal. Prop de l’Església on hem sentit el concert, en el restaurant Artblue sopem una amanida caprese, un filet al funghi i com suposava, el millor tiramisú de la meva vida.

A la nit, a falta de trànsit marítim (o hauria de dir canaler), els canals semblen un mirall, però Venècia no es mereixeria el sobrenom de ciutat de la llum com París, perquè en general la ciutat és fosca, algun fanal de més no li faria cap mal.

Dimarts 26

Ens acomiadem del Nicola de Ca Loredan, l’allotjament amb una bona relació qualitat preu, a banda del tracte exquisit del noi, el qual ens ha indicat els punts claus per descobrir la seva ciutat.

Marxem en vaporetto a Ferrovia on iniciem la ruta en tren fins a Trieste, i allà agafem un bus cap a Ljubljana. Sort que l’enllaç durava menys d’una hora perquè l’ambient i la gent que voltava per allà feien una mica de basarda.

Ens vam animar molt en la nostra primera incursió per Ljubljana, és molt bonic, i la nostra habitació a Rooms Ambrozic era una cucada.

9:41 Venècia Sta Lucia – 11:45 Trieste Centrale

12:55 Trieste Centrale-14:35 Ljubljana

Dimecres 27

Fem una vista al castell i ens seguim perdent per la bonica ciutat, fins i tot tenim temps d’anar a la zona alternativa.

Dijous 28

Avui toca trajecte en tren. Bàsicament mirem el paisatge i xerrem. Llegim i dormim poc, i gairebé gens de sudokus, cartes, tres en ratlla, música...Veure aquests paisatges nevats des del tren és fantàstic, a les nostres contrades no tenim aquest privilegi.

9:23 Ljubljana – 10:58 Villach

11:14 Villach – 15:35 Viena

16:16 Viena – 17:22 Bratislava

Divendres 29

Bratislava és bonic, però queda eclipsada per les properes Praga i Viena. Comencem per l’església blava i amb una xocolata per esmorzar. Les sensacions són molt positives, i sobretot quan veiem el que costa la compra al supermercat, un panet val 8 cèntims. Ens hem “patejat” el centre històric i el castell.

Dissabte 30

Iniciem el dia amb una demostració de Joan McGyver: havíem de deixar les claus de l’apartament a la bústia abans de marxar, però no vam caure que hi havia una porta que donava al carrer, la qual malauradament de dins no es podia obrir. Així que se les va enginyar amb un filferro gruixut per recuperar les claus de la bústia.

Avui menys d’una hora de tren. Deixem els trastos a l’horrible i car alberg on haurem de dormir 3 nits (és el que té voler passar el cap d’any a Viena) i marxem a explorar la ciutat.

Aquí no hi ha un centre històric coquetó, és una ciutat imperial i per guanyar temps millor desplaçar-se en metro. Vam comprar l’abonament de tres dies que vam ben amortitzar.

Quina gentada que hi ha, la cua a la Sacher és molt llarga. Per sort no tanta per pujar al campanar de la catedral de Sant Esteve.

11:38 Bratislava – 12:43 Viena

Diumenge 31

Dia imperial 100% amb el tiquet Sisi. Em pensava que l’emperadriu d’Àustria es deia Sissi, però he vist que només s’escriu amb una “s”.

Ja de petita m’atreia el personatge, tant perquè es deia Elisabet, com per les ensucrades pel·lícules protagonitzades per la Romy Schneider. I de gran he descobert a la persona, molt més complexa del que mostraven els films.

Primer vam fer un bon esmorzar a la pastisseria Demel, d’on era clienta l’emperadriu, i on un suc de taronja val 4,9€. Després vam vistar Hofburg, la residència imperial d’hivern.

Previ pas pel Volksgarten a retratar-nos amb l’escultura que conec de fa 33 anys... 

...ens vam dirigir cap a Schönbrunn, la residència d’estiu. Em va fer molta il·lusió arribar fins la glorieta, quan tenia 8 anys ja me la mirava.

Per acabar de rematar la jornada, vam visitar el museu del moble, on es veia mobiliari utilitzat per rodar les pel·lícules. Realment la figura de la Sisi va ser el primer marxandatge de la història.

Dilluns 1

Inici d’any esmorzant a la Sacher. Fantàstic! Que bo el pastís original, feia més de 25 anys que no el tastava.

Com que no ens havia tocat la loteria, el famós concert d’any nou el vam veure asseguts davant la pantalla gegant de l’òpera. Feia fred, però va ser tan bonic... En acabar vam anar directes al Musikverein i vam poder veure la gent sortint del concert i fins i tot el director d’orquestra. Per uns moments vam dubtar si estàvem a Tokyo o Viena, hi havia una immensa quantitat d’asiàtics.

Vam descobrir el truc: darrera hi ha un hotel on s’allotja la jet set, per això les dones poden anar amb aquells elegants vestidets malgrat el fred, només creuen el carrer que no és gaire ample i es refugien a l’hotel.

Aleshores vam entrar nosaltres a fer el tour i veure com desmuntaven les càmeres i tota la moguda que significa un acte d’aquesta envergadura.

Vam anar a voltar per mercat de nadal de l’ajuntament o Rathaus, i per acabar de rematar la nostra estada a la ciutat, ens vam acostar a l’església votiva i el parc d’atraccions Prater, que es veu molt rònec en comparació a Port Aventura, però clar, té molts més anys.

Dimarts 2

Tocava un llarg dia de tren, però més que les hores, el problema va ser que anava ple i ens va tocar anar drets, asseguts a plataforma, asseguts separats i finalment junts. I jo que em queixava de l’arrogància dels francesos durant el meu Erasmus sènior, els prefereixo davant dels germànics capullos com el revisor. Sort que no tots són iguals i el senyor del punt d’informació, que era molt agradable, va equilibrar la balança.

En arribar a Zuric teníem tanta gana, que vam anar a fer un berenar sopar ràpidament, però dues hamburgueses amb patates i dos refrescos de cola, valen gairebé 60 euros. Que car és Suïssa. Sort que ens va agradar molt la volteta nocturna per Zuric. Ja us podeu imaginar que ens vam allotjar en un Easyhotel, són estil els Formule 1 francesos. No són especialment acollidors però econòmics i nets, després del de Viena ens va semblar un 5 estrelles.

9:30 Viena – 17:20 Zuric

Dimecres 3

Avui també toca tren però uns escassos tres quarts d’hora. Plou i la visita a Lucerna l’hem de fer passada per aigua, però la veritat és que no ens podem queixar gens de la meteorologia del viatge.

Darrer sopar amb fondue de formatge, fondue de carn i fondue de xocolata en el restaurant de l’hotel Falken. Com que teníem descompte per estar-hi allotjats, per ser Suïssa, que ens clavessin 100 euros no ens va semblar desorbitat.

Com canvia la perspectiva de les coses quan viatges, fins i tot m’agrada sentir parlar castellà perquè els entenc...

11:04 Zuric – 11:49 Lucerna

Dijous 4

Dia de tornada.

La famosa puntualitat suïssa a cagar, el tren portava 25 minuts de retard. Sort que havíem marxat amb molt de temps perquè, a sobre, l’aeroport de Ginebra estava a petar, i tant per facturar com pel control de seguretat vam estar una bona estona. També ens sortia més a compte agafar l’avió, en una horeta i mitja aterràvem a Barcelona.

11:00 Lucerna – 14:40 Ginebra

Abans de cloure la narració, dos apunts d’aspectes que ens han sobtat.

Especialment a Viena es veu molta gent fumant, tant pel carrer i fins i tot en locals perquè en molts no està prohibit. Quina gràcia (ironia) dinar amb fum i roba empudegada, ho havíem oblidat.  El que fan les normatives..Crec que aquí molta gent ha deixat de fumar per la incomoditat de moure’s cada cop que han d’encendre un cigarret.

Un altre aspecte sorprenent en general, és que hi ha menys màquines que aquí, això vol dir que donen feina a més gent, no s’han carregat tants llocs de treball.

Bé, aquí acaba la versió estesa el relat de la nostra aventura nadalenca.

Teatre

L’any passat vam anar a teatre per donar un toc cultural a les nostres vides muntanyenques, i enguany hem repetit. En aquesta ocasió hem tirat també de sales a prop de casa per fugir del centralisme, i especialment per la nostra comoditat, tot sigui dit.

Setembre 2017: L’electe al Club Capitol i Don Joan al Goya.

Octubre 2017: Art al Teatre de Mataró.

Novembre 2017: La Treva al Teatre de Mataró.

Desembre 2017: Les noies de Mossbank a La Villarroel.

Totes fantàstiques, totalment recomanables. I l'experiència d'anar a teatre a prop de casa en ha plagut, així que ens hem comprat l'abonament pel Teatre Monumental de Mataró perquè la programació és interessant:

Gener 2018: Eva de T de Teatre.

Febrer 2018: Calígula 

Març 2018: Bodas de sangre

Abril 2018: Visita de la vella dama i Cyrano de Bergerac

Maig 2018: Adossats

Però Girona més

No parem i el temps vola, però si ens aturem i pensem, aleshores ens adonem que hem abandonat bons costums com per exemple anar a Girona, sopar a l’Índigo, allotjar-nos al Carlemany i esmorzar al Pati Verd. L’excusa perfecta era que no havíem celebrat com calia els nostres aniversaris.

De tant en tant és bo canviar les xiruques pels talons, i és que ens encanta caminar per la muntanya, però un cap de setmana romàntic també té els mateixos efectes beneficiosos per la ment i pel cos. En aquesta ocasió vam donar el toc cultural a l’escapada perquè vam anar a la Biblioteca de la Universitat de Girona on la Laura conduïa la visita guiada dels seus fons especials, sobretot centrada en les figures d’Aurora i Prudenci Bertrana, realment interessant. Vam agrair el petit homenatge arenyenc que ens va retre la Laura en ensenyar-nos una carta de Salvador Espriu i un àlbum de fotos amb fotografies situades al Mas Taxonera.

Definitivament, Girona ens té el cor robat.

Perú 2017

Preparar un viatge pel teu compte en un país llunyà, no és tasca fàcil, per això vam facilitar-nos l’existència fent servir un contacte del Paulo pel trekking, i allotjant-nos als mateixos hotels a Cusco i Puno que van dormir en Ramon i família.

28 juliol

Comença l’aventura, no a Perú sinó al Prat, són els dies de cures. A les 11 sortim de casa, a les 12 aparquem a l’aeroport, a les 13 maletes facturades, a les 14 control passat. Perfecte. Ara a esperar fins les 16:30...i no hi ha botigues a la zona de la porta D, sort que portàvem entrepans del Rovira per dinar.

29 juliol

Els vols van anar bé, tot i l’escala llarga de 5 hores a Lina. Vam fer molta conya amb el programa Aeroport, ens ha ajudat a entendre coses.

Des que hem sortit de casa fins que ens han donat habitació han passat 28 hores, i venim de 30 graus per passar a 3. De fet els recepcionistes de l’hotel de Cusco treballen amb anorac perquè no hi ha calefacció, sort que a la nostra habitació tenim un radiador elèctric que deixem encès constantment.

Primer dinar espectacular just davant de l’hotel Garcilaso 2, tant per bo, com per la relació qualitat – preu, 20 soles que venen a ser 7 euros els dos. Tasto la chicha morada, una beguda a base de blat lila, llimona i sucre. Molt bo. Tornarem a Qori Sara, que nosaltres vam rebatejar com a Ca la Sara.

Cusco és alhora bonic i cutre, almenys el centre, la resta és cutre a seques.

A la tarda vam anar a fer el briefing del trekking a l’agència. Queda molt professional però ens vam mirar amb cara de “on ens hem fotut”.

A les 6 de la tarda ja vam anar a dormir, estàvem esgotats.

30 juliol

Els esmorzars a l’hotel molt i molt bé. De fet es menja genial al Perú, la fruita, la carn, el pa, tot té bon gust.

Seguim amb l’aclimatació perquè a Cusco estem a l’alçada de l’Aneto, i passegem sense pressa pel barri de San Blas, pel Mercat de San Pedro, super autèntic, i marxem de tour turístic per les runes de Saqsayhuaman, Qenqo, Puka Pukara, Tambomachay. El guia ens anava dient:  De repente tiene alguna pregunta? Quina gràcia, però el súmmum va ser veure la clínica dental Dr. Muelitas.

Vam repetir dinar a Ca la Sara, en aquesta ocasió vam anar al lavabo i ens vam trobar un bidó d’aigua i un gibrell per tirar la cadena.

31 juliol – 4 agost

Vegeu l'entrada al bloc Caminant i trescant, concretament el post Trekking Salkantay 2017

5 agost

Dia de descans i compres.

Vam sopar pizza peruana amb cervesa de blat, la boníssima Cusqueña.

6 agost

Com que ja havíem descansat prou vam agafar una excursió a la montaña de colores. A banda que el guia Willy ens va agradar molt, la ruta ens va entusiasmar. En aquesta ocasió arribàvem a 5.100 metres però com que podia anar al meu ritme, vaig poder assolir el cim.

7 agost

Vam prendre un bus amb uns seients comodíssims que ens havia de deixar a la ciutat de Puno, a peus del Titicaca. La ciutat és horrorosa, només a destacar la casa del corregidor, la plaza de armas i el carrer Lima, que és el comercial. Vam posar-nos les botes menjant una graellada de carn a La Estancia.

8 agost

Dia d’excursioneta en barca cap als Uros. Hi ha gent que li agrada, però nosaltres ho vam trobar un turistada estil Portaventura. En canvi l’illa de Taquile sí que la vam trobar interessant i té unes vistes precioses al llac.

De tornada a Puno, sopem al Modja, restaurant recomanat per una parella de Matadepera que vam conèixer.

9 agost

Una mica pal les 7 hores de tornada a Cusco, però era la darrera nit i ens vam autoregalar un sopar a un dels millors restaurants de la ciutat: el Chicha.

10 agost

Va costar tornar perquè el vol de Cusco a Lima anava amb retard, i un cop dalt de l’avió que ens havia de portar a Barcelona, ens van fer baixar per problemes de motor. La cosa bona és que vam conèixer en Xavier i la seva família, que fa marxes de resistència i vam tenir tema per estona.

El país en sí no ens ha entusiasmat, però trobarem a faltar els paisatges espectaculars, el menjar i la silueta tan característica del Machu Picchu.