Els que em coneixeu, sabeu que no sóc gens fan de la
cuina. A veure, és genètic, la meva besàvia, la meva àvia i la meva mare mai han
estat amants de les arts culinàries, era impossible que jo sortís diferent :-P
El que sí em distingeix d’elles és que gaudeixo de la gastronomia, perquè
m’agrada molt menjar i per elles ha estat més una necessitat fisiològica, si
exceptuem els geladets, eh mama?
Al Joan i a mi ens encanta la cuina japonesa, i al llegir
que oferien un curs de sushi a l’Espai Tonyina d’Arenys de Munt no ens ho vam
pensar dos cops. Bé, jo sí pel tema genètic, però em semblava que cuinar un
plat que m’agrada tant, potser faria canviar l’opinió dels cromosomes. Però no,
els cromosomes són inamovibles. A mi que em donin anar en un restaurant i trobar-me el sushi fet, perquè el procés és molt laboriós.
Encara que val a dir que l’arròs recent fet està deliciós, i un sushi acabat de
preparar amb les teves mans, té quelcom d’especial i únic.
Us explico a grans trets el que vaig enganxar del curs.
Pel que fa a l'arròs, es recomana la varietat japònica, concretament 200 grams en cru per persona. En un volum
1 a 1 mesurat en el mateix recipient, 4 d'arròs i 4 d'aigua. S'ha de rentar bé l’arròs, l'ideal és 7
cops.
El millor és tenir una arrossera, però els mortals amb una olla al foc tapada amb un drap ja funciona. Quan bulli baixar el foc al mínim durant 14 minuts, després deixar reposar 14
minuts més.
Referent al peix, és important congelar sempre el peix que vulguem menjar cru per evitar possibles bactèries. Qui vulgui ho pot macerar amb sal fina i sucre, mitja hora a
temperatura ambient.
A partir d'aquí ja vam començar a fer manualitats amb l'alga nori, la qual s'ha de partir pel mig, i amb la catifeta de vímet anomenada "maquisu", que estava filmada per higiene i perquè no s'enganxin els uramakis.
Jo ja
en tenia prou de xerrameca i volia menjar perquè tenir un aperitiu davant tota
l’estona va ser dur.
És molt trist perquè ni vam poder tastar el nostre sushi per dinar, el vam haver de guardar per sopar, i ens vam oblidar de fer fotos de la nostra obra d'art. A veure si hi pensem quan anem al restaurant del sushi man, el Sake de Canet.
