Lluneta de mel a l'Empordà

El viatge de nuvis el farem pel desembre, però ens vam agafar el pont de la Diada per fer el que vam batejar com a lluneta de mel. La destinació triada va ser l’Empordà, concretament un hotel situat a la plaça de l’Església de Garriguella, el qual tenia una particularitat: habitacions amb terrassa privada i jacuzzi. Perfecte! Mireu quines vistes des del jacuzzi estant...

L’endemà pel matí vam fer una excursió a Empuriabrava, i cal dir que la millor manera de conèixer-ho és dins d’una barca. Pagues 35 euros per una hora (una mica caret oi?) i et deixen una barqueta que funciona amb electricitat per fer una tranquil·la passejada pels canals.

Cap al migdia ens vam dirigir a Cadaqués, perquè en Joan no ho coneixia i crec que és un emplaçament molt bonic que val la pena visitar.

A la tarda vam fer una petita parada a Peralada, volíem visitar el recinte però ens vam dir que “ara a l’hivern” cal concertar cita prèvia. Mitjans de setembre ja ho consideren hivern, en fi...

 

Està bé voltar però també cal fer poble, així que vam sopar a Ca La Gina. A destacar la seva especialitat, sopa de xocolata. Jo era molt reticent perquè barrejar el dolç amb sal i pebre no ho veia gens clar, però era boníssim.

El dia següent, després d’anar a la Cooperativa de Garriguella a comprar vi, vam marxar a Figueres on vam visitar el museu Dalí i el museu de la joguina. Per dinar, seguint recomanacions de l’Avi que és molt sibarita, vam anar a l’Hotel Duran on vam menjar realment bé: sopa de carbassa, vedella i crema a les dues xocolates.

Donàvem per finalitzada la nostra lluneta de mel, que va estar molt bé, i esperem amatents la gran lluna de mel...

Campionats de natació Barcelona 2013

Vaig regalar al Joan dues entrades per la cerimònia d’inauguració dels Campionats de natació que enguany s’han celebrat a Barcelona, i dues per assistir a eliminatòries i finals de natació de diferents estils.

Sabem que la piscina que van muntar dins el Palau Sant Jordi va costar una milionada, però ens va entusiasmar veure aquella extensió de 50 metres de llargada i 10 fantàstics carrils. No sé què hauríem donat per banyar-nos-hi.

Ens va agradar molt el muntatge de la inauguració, només hauríem escurçat una mica els parlaments, la gent no tenim ganes d’escoltar burocràcia institucional sinó d’espectacle, però almenys tots van coincidir en agrair la tasca dels voluntaris. Personalment em quedo amb el castell aquàtic a càrrec dels castellers de Barcelona, em va emocionar la fusió d’una tradició tan nostrada amb l’element aqüàtic.

De les competicions cal destacar el bon ambient del Sant Jordi, en alguns moments quedaves xarbotat, i la sorprenent velocitat dels nadadors. Per tothom és obvi, però en Joan i jo podem comparar amb els nostres temps, i al·lucinem. Per posar un exemple, amb el mateix temps que fan 50 metres, jo en faig la meitat, i si per fer 400 metres no arriben als 4 minuts, jo en trigo 10. Algú ha de quedar a la cua de la classificació, però del primer al darrer són unes màquines!

A falta de Costa Brava, Costa del Maresme

Diumenge volíem anar a passar el dia a la Costa Brava però la moto no ens va deixar, perdia líquid refrigerant i no era qüestió de jugar-se-la. De totes maneres queda pendent perquè voldria fer la ressenya d'un restaurant. Tal com diu l'Avi Cassà, esperit de sacrifici... :-P

En Joan va tenir la bona idea d’anar a dinar al restaurant Pins mar a Sant Andreu de Llavaneres, feia molt temps que hi volíem anar. No ens va decebre, al contrari, vam gaudir molt de l’àpat.

Vam compartir un pica pica compost de calamarsets, més coneguts per xipirons, morralla, musclos i calamars a la romana.

Els calamars tenen un color curiós, però la veritat és que estàven boníssims. De segon ens vam partir una paella marinera però no aportem document gràfic ja que degustant-la ens vam despistar i no vam fer cap foto, en tot cas podeu veure les vistes des de la nostra taula estant.

Per postres un deliciós coulant de xocolata. Tot regat amb un vi blanc, concretament el San Valentín de Torres.

Teniu més informació a:
http://restaurantpinsmar.com/cat/

Cap de setmana al Circuit de Catalunya

Aquest any Sant Joan ha arribat més d’hora, concretament el 15 i 16 de juny, dates en les que en Joan va rebre el seu regal en forma d’entrades al Circuit de Catalunya per veure les competicions de motos. Bé, competicions, entrenaments, etc... sota un sol que ens pretenia torrar i combatíem a cops de crema solar, aigua a dojo, escapades a l’ombra i molta paciència. Sort que en Joan és un veterà de les curses a Montmeló i va molt ben preparat amb una nevereta amb beguda fresca, i una motxilla amb pica pica i torradetes amb un assortit exclusiu de salmó fumat, foie, pernil...Calor molta, però gana no en vam passar.

Vaig trobar molt curiós el fet que el soroll de les motos de 125 cc, ara moto 3, és infernal, en canvi a més cilindrada més decibels, però més suportable. Jo amb els meus taps per les orelles vaig estar la mar de bé, i per veure la cursa de moto gp me’ls vaig treure perquè el retrò dels motors s’aguanta i dóna més caliu a l’ambient caldejat del circuit.

El podi estava força cantat de bon començament però Marc Màrquez de tant en tant arriscava la pell per col·locar-se segon. Aquest nano és un crack.

Que difícil ha estat obtenir documents gràfics de l’esdeveniment! Clar, fer una foto decent a les velocitats que porten només dóna com a resultat una moto borrosa o un tros de circuit perquè la moto ja ha passat i no has disparat a temps. Així que us deixem en Rossi quan va saludar a l’afició i sense voler va quedar embarrancat en un tros de sorra, i en Marc quan marxava a boxes.