A falta de Guingueta Vallbona, sempre tenim la Casa del Mar

A l’estiu és molt agradable sopar a les guinguetes de la platja, nosaltres som fans de la Vallbona. Però quan les tovalloles, biquinis i banyadors ja estan desats, també ve de gust menjar peixet. El lloc immillorable és la Casa del Mar, en el port d’Arenys. El tracte és molt agradable i les racions contundents, amb mitja ració de pop a la gallega i la seva “fritada” ens quedem ben a gust. 

Casa del Mar, el nostre consol fins que no torni la bonança dels llargs dies de vacances.

Calella forever: homenatge als meus tiets avis i apologia de l’amistat

Un dels records més bonics de la meva infantesa són els tres dies estivals que passava cada any a Calella de Palafrugell, en el petit apartament del meus tiets avis, el Tiet Pere i la Tieta Montse. M’encantava estar amb ells, eren molt divertits i ens fèiem un fart de riure.

Les rutines eren perfectes. No matinàvem precisament, i amb el tiet Pere anàvem a comprar l’esmorzar. Jo menjava un dònut de xocolata i un Cacaolat (que consti que no em paguen per fer promoció, i que en aquella època no havia de vigilar si m’engreixava). Després, diari en mà, decidíem què fer a la tarda-vespre.

Mentre la tieta deixava el dinar a punt, jo ja em remullava a les piscines dels blocs d'apartaments, tant podia estar a la petita piscina en forma de mongeta seca com a la gran i fonda. Aleshores marxàvem a la platja.

En tornar tornava a fer un capbussó ràpid a la piscina, i a dinar. No faltava una sobretaula i la migdiada. Quan ens despertàvem, fèiem torns a la dutxa i agafàvem el cotxe, generalment a sentir havaneres i/o a fer un soparet a l’Arc vell de Peratallada. Cap a mitjanit a fer nones.

La Tieta Montse descansa en pau i el Tiet Pere no recorda. Us enyoro i guardo aquells dies viscuts en un racó preferent del meu cor.

M’he deixat endur per la nostàlgia abans d’explicar-vos que aquest cap de setmana he tornat a Calella, però acompanyada d’en Joan i els nostres amics de caminades i companys de vida, cap a l’apartament dels pares de la Mònica. Evidentment res a veure amb els estius de la meva infantesa, però estar envoltada de bons amics ha estat gratificant. Les rialles, les xerrades, les confidències, els dubtes, les pors. Som humans i ens fa bé compartir i sentir que ens tenim els uns als altres.

Amb tantes emocions ens havíem d’alimentar, que tots sis som de vida. Així que vam freqüentar L’enxaneta per comprar gelats, i ens vam marcar unes tapes i pinxos a Calau.

Aquí la falca publicitària sense comissió (potser que m’ho faci mirar això de fer publicitat gratuïta):

www.calaubar.com

Carrer Les voltes 2

No reserven, o vas molt d’hora o t’apunten a la llista d’espera.

Després dels anuncis, tornem a reprendre el to solemne.

Gràcies Izmet, Mònica, Pere i Pia per estar sempre aquí.