Un
dels records més bonics de la meva infantesa són els tres dies estivals que
passava cada any a Calella de Palafrugell, en el petit apartament del meus
tiets avis, el Tiet Pere i la Tieta Montse. M’encantava estar amb ells, eren
molt divertits i ens fèiem un fart de riure.
Les
rutines eren perfectes. No matinàvem precisament, i amb el tiet Pere anàvem a comprar
l’esmorzar. Jo menjava un dònut de xocolata i un Cacaolat (que consti que no em
paguen per fer promoció, i que en aquella època no havia de vigilar si m’engreixava). Després, diari en mà, decidíem què fer a la tarda-vespre.
Mentre
la tieta deixava el dinar a punt, jo ja em remullava a les piscines dels blocs d'apartaments, tant podia estar a la petita piscina en forma de
mongeta seca com a la gran i fonda. Aleshores
marxàvem a la platja.
En
tornar tornava a fer un capbussó ràpid a la piscina, i a dinar. No faltava una
sobretaula i la migdiada. Quan ens despertàvem, fèiem torns a la dutxa i agafàvem el cotxe,
generalment a sentir havaneres i/o a fer un soparet a l’Arc vell de
Peratallada. Cap a mitjanit a fer nones.
La
Tieta Montse descansa en pau i el Tiet Pere no recorda. Us enyoro i guardo
aquells dies viscuts en un racó preferent del meu cor.
M’he
deixat endur per la nostàlgia abans d’explicar-vos que aquest cap de setmana he
tornat a Calella, però acompanyada d’en Joan i els nostres amics de caminades i companys de vida, cap a l’apartament dels pares de la
Mònica. Evidentment res a veure amb els estius de la meva infantesa, però estar
envoltada de bons amics ha estat gratificant. Les rialles, les xerrades, les
confidències, els dubtes, les pors. Som humans i ens fa bé compartir i sentir
que ens tenim els uns als altres.
Amb
tantes emocions ens havíem d’alimentar, que tots sis som de vida. Així que vam
freqüentar L’enxaneta per comprar gelats, i ens vam marcar unes tapes i pinxos
a Calau.
Aquí
la falca publicitària sense comissió (potser que m’ho faci mirar això de fer
publicitat gratuïta):
Carrer
Les voltes 2
No
reserven, o vas molt d’hora o t’apunten a la llista d’espera.
Després
dels anuncis, tornem a reprendre el to solemne.
Gràcies
Izmet, Mònica, Pere i Pia per estar sempre aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada