A falta de Costa Brava, Costa del Maresme

Diumenge volíem anar a passar el dia a la Costa Brava però la moto no ens va deixar, perdia líquid refrigerant i no era qüestió de jugar-se-la. De totes maneres queda pendent perquè voldria fer la ressenya d'un restaurant. Tal com diu l'Avi Cassà, esperit de sacrifici... :-P

En Joan va tenir la bona idea d’anar a dinar al restaurant Pins mar a Sant Andreu de Llavaneres, feia molt temps que hi volíem anar. No ens va decebre, al contrari, vam gaudir molt de l’àpat.

Vam compartir un pica pica compost de calamarsets, més coneguts per xipirons, morralla, musclos i calamars a la romana.

Els calamars tenen un color curiós, però la veritat és que estàven boníssims. De segon ens vam partir una paella marinera però no aportem document gràfic ja que degustant-la ens vam despistar i no vam fer cap foto, en tot cas podeu veure les vistes des de la nostra taula estant.

Per postres un deliciós coulant de xocolata. Tot regat amb un vi blanc, concretament el San Valentín de Torres.

Teniu més informació a:
http://restaurantpinsmar.com/cat/

Cap de setmana al Circuit de Catalunya

Aquest any Sant Joan ha arribat més d’hora, concretament el 15 i 16 de juny, dates en les que en Joan va rebre el seu regal en forma d’entrades al Circuit de Catalunya per veure les competicions de motos. Bé, competicions, entrenaments, etc... sota un sol que ens pretenia torrar i combatíem a cops de crema solar, aigua a dojo, escapades a l’ombra i molta paciència. Sort que en Joan és un veterà de les curses a Montmeló i va molt ben preparat amb una nevereta amb beguda fresca, i una motxilla amb pica pica i torradetes amb un assortit exclusiu de salmó fumat, foie, pernil...Calor molta, però gana no en vam passar.

Vaig trobar molt curiós el fet que el soroll de les motos de 125 cc, ara moto 3, és infernal, en canvi a més cilindrada més decibels, però més suportable. Jo amb els meus taps per les orelles vaig estar la mar de bé, i per veure la cursa de moto gp me’ls vaig treure perquè el retrò dels motors s’aguanta i dóna més caliu a l’ambient caldejat del circuit.

El podi estava força cantat de bon començament però Marc Màrquez de tant en tant arriscava la pell per col·locar-se segon. Aquest nano és un crack.

Que difícil ha estat obtenir documents gràfics de l’esdeveniment! Clar, fer una foto decent a les velocitats que porten només dóna com a resultat una moto borrosa o un tros de circuit perquè la moto ja ha passat i no has disparat a temps. Així que us deixem en Rossi quan va saludar a l’afició i sense voler va quedar embarrancat en un tros de sorra, i en Marc quan marxava a boxes.