Ruta cultural i gastronòmica per Aragó

Mica en mica anem coneixent racons molt bonics de l’Aragó. Pel febrer va ser el torn d’Alquézar i el castell de Loarre, ja ressenyat en el seu moment, i en aquesta ocasió el monestir de San Juan de la Peña. Ruta cultural sense oblidar la gastronomia de la zona.

Dissabte amb molta calma vam dirigir-nos a uns vint quilòmetres de Jaca, concretament al terme municipal de Santa Cruz de la Serós. Teníem por del mal temps perquè el trajecte el vam iniciar amb pluja i pensàvem que l’acabaríem amb neu, però afortunadament ni una cosa ni l’altra, fred sí, però és el mínim que es pot esperar a ple mes de novembre.

El monestir està situat en un indret de gran bellesa natural, que els colors de la tardor realcen, però també té molta importància històrica, ja que diversos reis d’Aragó foren enterrats en el panteó.

Vam fer una caminada pels voltants per apreciar l’entorn...

...i una vista guiada per tal de conèixer les vicissituds de l’edifici.

Un entrecot amb verdures a la brasa va cloure l’excursió.

L’endemà vam anar a la finca Valonga, a Belver de Cinca, per conèixer la bodega i la resta de negoci de la família Ferrer, com és l’oli, les nous i la cervesa artesana.

Realment una visita molt interessant i curiosa perquè seria l’equivalent a una antiga colònia industrial però centrat en explotació agropecuària. Fins i tot vam veure l’antiga escola, que albergava els fills de les 40 famílies que hi havien viscut, una de les aules es conserva exactament igual, amb foto del “Caudillo” inclosa.

Per treure’ns el mal rotllo, res com anar a fer una cargolada al Mesón La Litera de Binéfar.

Un cap de setmana molt ben aprofitat!

Tres hores de resistència en BTT

No no, no sóc jo la que m’embolico fent BTT, amb les caminades en tinc suficient. En aquesta ocasió anàvem de públic per animar als Torrent Brothers, tal com els va batejar l'speaker, a les tres hores de resistència d'Arenys de Munt, concretament a Can Jalpí.

Armats amb sengles càmeres de retratar intentàvem obtenir unes bones instantànies de la competició. I dic competició perquè el caire també ha variat, a les primeres edicions hi participava la gent d’Arenys de Munt amb destresa dalt la bicicleta, però cada cop més s’ha anat professionalitzant i molts, entre ells en Joan, ja ni s’apunten. Aleshores què millor que moure’s pel circuit per anar veient als ciclistes en diferents trams, i trobar-se a l’animadora de tots els esdeveniments esportius de la comarca, la Montse de Ca l’Aviador.

 

Els germans ens regalaven somriures quan ens veien...

 ... i si el terreny ho permetia ens obsequiaven amb un cavallet.

I després d'una bona suada, de cara a la botifarrada. Moltes felicitats cracks!

Lluneta de mel a l'Empordà

El viatge de nuvis el farem pel desembre, però ens vam agafar el pont de la Diada per fer el que vam batejar com a lluneta de mel. La destinació triada va ser l’Empordà, concretament un hotel situat a la plaça de l’Església de Garriguella, el qual tenia una particularitat: habitacions amb terrassa privada i jacuzzi. Perfecte! Mireu quines vistes des del jacuzzi estant...

L’endemà pel matí vam fer una excursió a Empuriabrava, i cal dir que la millor manera de conèixer-ho és dins d’una barca. Pagues 35 euros per una hora (una mica caret oi?) i et deixen una barqueta que funciona amb electricitat per fer una tranquil·la passejada pels canals.

Cap al migdia ens vam dirigir a Cadaqués, perquè en Joan no ho coneixia i crec que és un emplaçament molt bonic que val la pena visitar.

A la tarda vam fer una petita parada a Peralada, volíem visitar el recinte però ens vam dir que “ara a l’hivern” cal concertar cita prèvia. Mitjans de setembre ja ho consideren hivern, en fi...

 

Està bé voltar però també cal fer poble, així que vam sopar a Ca La Gina. A destacar la seva especialitat, sopa de xocolata. Jo era molt reticent perquè barrejar el dolç amb sal i pebre no ho veia gens clar, però era boníssim.

El dia següent, després d’anar a la Cooperativa de Garriguella a comprar vi, vam marxar a Figueres on vam visitar el museu Dalí i el museu de la joguina. Per dinar, seguint recomanacions de l’Avi que és molt sibarita, vam anar a l’Hotel Duran on vam menjar realment bé: sopa de carbassa, vedella i crema a les dues xocolates.

Donàvem per finalitzada la nostra lluneta de mel, que va estar molt bé, i esperem amatents la gran lluna de mel...