Avui ha estat un dia molt especial perquè hem anat per primer cop en un restaurant amb una estrella Michelin, i el millor de tot: gratis!
Els cunyats per reis ens van regalar un val per anar al restaurant L’Aliança d’Anglès. Quina il·lusió!
Ben mudats i amb el cotxe net (ja tocava), hem fet cap al poble d’Anglès, de camí entre Santa Coloma de Farners i Olot. En arribar, de seguida es veuen cartells indicatius del restaurant, i té pàrquing privat pels clients.
Només entrar ja m’han agafat l’abric. Ai mare meva, he pensat, no recordava que en aquests llocs gasten unes formalitats a les quals no estic acostumada. De fet, quan una de les cambreres ens ha vingut portant una safata amb diferents tipus de pa, li he donat les gràcies i he agafat una llesca. Error! Havia d’esperar que me’l servís ella amb les pinces. Quan ha vist la meva cara m’ha dit que tranquil·la, molta gent li passa el mateix. No consola gaire saber que també hi ha d’altres “pardillos”, però no és qüestió d’amargar-se, hem vingut a gaudir de les exquisideses del restaurant.
Com entrants ens han portat aperitius: musclos a la taronja i crema de carbassó amb sardina fumada. M’he hagut d’aguantar el riure perquè eren dos musclos sense la closca, per tant us podeu imaginar que no feien gaire embalum, i la crema era un cul de bol amb un dau de sardina. Escàs però molt bo.
De primer hem menjat un mi cuit d’ànec deliciós.
Seguidament uns calamars farcits d’olivada, molt saborosos.
Finalment cabrit, es desfeia a la boca.
Per postres un suflé de taronja amb maduixetes, excel·lent, acompanyat d’un gelat de poma àcida, ideal per “tirar avall”.
Tot regat amb un Penedès negre, collita del 2007.
Podeu veure que les racions no són molt generoses, com acostuma a passar en restaurants que ofereixen aquest estil de cuina, però la veritat és que entre les salses i la quantitat de plats, quedes molt satisfet, a banda que anar tastant i mastegant aquestes menges tan gustoses, és una experiència inoblidable pels que fruïm menjant.
