Cerdanya i Bages

Aquest cap de setmana ha estat molt variat. Divendres al vespre vam anar a La Molina sense cap mena d’intenció d’esquiar, tampoc hauríem pogut perquè no hi havia neu. I perquè La Molina? Us preguntareu...

Havíem fet una reserva a l’alberg pel cap de setmana de la clausura de Pirena, la cursa de gossos que va fundar Pep Parés, que alguns recordareu com a Oliana Molls o Capità Enciam, però ho vam cancel·lar pel temps. Normalment no tornen els diners de la bestreta, però donada la situació meteorològica, ens van oferir la possibilitat de canviar les dates de la reserva. Així doncs, sense cap altre al·licient que escampar la boira, ens vam dirigir a La Molina.

 Poca neu...

L’alberg Mare de Déu de les Neus, de la xarxa d’albergs de la Generalitat o Xanascat, està molt ben equipat, i tenen el plus de disposar d’habitacions dobles amb bany privat, però et fas un fart de riure en trobar una llitera. Clar, és un alberg, no un hotelet romàntic.

Dissabte al matí vam anar a la Cerdanya francesa, al poble de Dorres, on hi ha uns banys termals que ens havien recomanat. Després del jacuzzi privat del Balneari Prats allò ens va semblar poca cosa :-P Bromes a part, la veritat és que no ens va atreure i vam anar prop de Fontperdouse, en unes gorgues naturals amb aigua calenta, genials però semblaven les Rambles de Barcelona. Hi havia espècimens de totes menes: pijos, hippies (ara anomenats “perro flauta”), famílies amb qui vam rajar dels pijos perquè les noies lluïen bolsos de Louis Vuitton en amunt. Res a dir si passegen per la cinquena avinguda de Nova York, però a la muntanya?? Ah, i també vam veure unes noies que passejaven un porc clavadet al de la sèrie de TV3 Porca Misèria.

 Banys de Dorres

Després de la remullada vam anar a Puigcerdà, on vam dinar al restaurant Plat Rodó. La curiositat és que hi ha un cambrer que sembla el Messi però va confessar ser del Madrid.

Després de dinar ja vam marxar cap al Bages, i em va sobtar veure’l més verd que la Cerdanya, que més aviat era marró i semblava tardor i no primavera. Definitivament, ha de diluviar ja!

Ens vam allotjar a Santa Maria d’Oló, a la nostra suite preferida de casa el Salva i la Núria. L’entorn és preciós, seria per quedar-s’hi uns quants dies i fer excursions. Pels que no teniu endoll a la zona, us recomano el Mas Torigues, una casa de turisme rural espectacular i força econòmica.

Diumenge teníem una calçotada a Monistrolet, en una zona equipada per fer graellades anomenada Can Planell. Això de fer de “dominguera” no m’agrada, però almenys hem començat (i acabat) la temporada de calçots 2012 en bona companyia.

Enllaç:
http://www.mastorigues.com/ca

Balneoteràpia

Som humans, i ser Non stop cansa, per tant ens vam autoregalar un cap de setmana al Balneari Prats de Caldes de Malavella. Un indret on sembla que estiguis protegit en una bombolla, lluny de la rutina, dels problemes...

El balneari té unes instal·lacions molt diferenciades: l’ala vella i la nova. En la vella, pendent de reformes, hi ha la zona de tractaments i una part d’habitacions, i en la nova trobem la recepció, la cafeteria, el menjador i més habitacions, entre les quals es troben suites junior, i la suite, que és un dúplex.

A tall de curiositat, explicar que tenen un lloro ensinistrat per dir hola i xiular, sense distinció de si ets home o dona. Als clients ens fa molta gràcia sentir-lo, però imagino que les de recepció deuen acabar fartes de l'animaló.

Tots dos som molt de secà (llegiu-ho en to irònic), i ens vam passar el dia a l’aigua: érem els primers en entrar a la piscina exterior pel matí, i els darrers en sortir a la nit, un acte heroic, si comptem que passàvem d'estar en remull a uns 34 graus, a sortir de l'aigua un vespre de febrer. Tot i això vam ser afortunats perquè la meteorologia ens va acompanyar, poder prendre el sol en bikini el mes de febrer no té preu.

L'hotel ofereix l'opció d'anar mitja hora en el jacuzzi privat exterior, només cal reservar-ho a recepció i et deixen la clau del solàrium. Tampoc es paga amb calers mirar la lluna des de l'aigua estant.

El que sí es paga és l'estada i els tractaments. Val la pena aprofitar els preus de temporada baixa, i com a tractament recomanem una dutxa massatge, que com el seu nom indica, estàs estirat mentre et fan un massatge per tot el cos, i et va caient aigua calenta i freda a pressió per les dutxes que tens sobre. 

Fantàstic!

Enllaç:

http://www.balneariprats.com/

 

Recepta francesa

Un plat molt típic de França són les creps. Heus aquí la recepta que m’ha passat l’Emilie, la noia francesa amb qui vaig compartir pis durant la meva estada a Lyon.

Els ingredients que es necessiten per preparar 12 creps són:

250 grams de farina

Mig litre de llet

2 ous

1 cullera sopera d’oli

1 polsim de sal

Primer afegir la farina, seguidament els ous, l’oli, la sal i una mica de llet. Barrejar amb una cullera de fusta mentre anem afegint la resta de llet. La pasta resultant ha de ser líquida i s’ha de deixar reposar durant una hora.

Un cop la pasta està reposada, agafem una paella no molt gran, hi tirem una mica d’oli que hem de deixar escalfar a foc mitjà. Un cop l’oli està calent, tirar una mica de pasta que escamparem bé en el fons de la paella.

Amb una espàtula cal comprovar que la crep està daurada, aleshores cal girar-la per coure-la de l’altre costat. Un cop acabada deixar-la en un plat.

Tornar a afegir oli a la paella i repetir l’operació fins que no quedi pasta. Recordar d’anar apilant les creps unes sobre les altres en el mateix plat, i no deixar-les lluny de la paella per conservar la calor.

Les podeu omplir del que vulgueu, dolç o salat segons el gust.

Bon profit!

Cap de setmana a Avignon i Baux de Provence

Aprofitant la meva estada estudiantil a Lyon, amb en Joan hem fet turisme per França gràcies a  trobades a mig camí. Aquest cap de setmana ha estat el torn d’Avignon i Baux de Provence, dues poblacions del sud est, efectivament a la zona de la Provence.

Tal com vam fer a Montpellier, ens hem deixat perdre pel centre històric d’Avignon i és preciós, a destacar la Place de l’Horloge, le Palais des Papes i especialment el famós Pont Saint Bénézet o Pont d’Avignon, i dic famós perquè té una cançoneta i tot, que jo de petita havia sentit o a classe de música o de francès, no falla.

Sur le pont d'Avignon

l'on y danse, l'on y danse.

Sur le pont d'Avignon

l'on y danse tous en rond.

Hi vam ballar sobre tal com diu la cançó

Després de visitar el pont amb àudio-guia inclosa, quedar-nos glaçats pel vent  i fer quatre tonteries per entrar en calor, hem anat a dinar en horari francès però hem sortit en horari català, resulta que estàvem asseguts al costat d’una gran vidriera on entrava un solet reconfortant, i han passat un parell d’hores ben bones sense adonar-nos.

 Elisabet estil "Titanic"

 Joan estil "Tarzan"

A la tarda hem continuat passejant i després cap a l’hotel. Amb el tema allotjament no ens amoïnem gens, anem a base de Formule 1, baratíssims, prou correctes, però generalment situats en zones industrials, per tant, pel tema sopar ens hem de refiar del que podem trobar per allà. Aquesta vegada vam tenir sort, almenys al començament, perquè hi havia un restaurant de moteros, molt estil americà, anomenat “Legend’s Valley”. Quan ens disposàvem a atacar unes hamburgueses i unes cocacoles (què hem de demanar sinó?)... horror! Va començar una sessió de karaoke! Com si això no fos prou greu, cantaven cançons d’amor franceses, que en un restaurant amb plaques de la ruta 66 entonaven menys que el meu curs de tercer de BUP a Munich, que vam ballar sardanes amb japonesos seguint el ritme de cançons folklòriques alemanyes.

L’endemà ens vam dirigir cap a Baux de Provence, un poblet medieval, amb un castell impressionant, gran part en runes, però impressionant igualment. Es veu que a l’estiu fan animacions ambientades a l'Edat Mitjana.

 Vista parcial del castell

Després de tota la visita, què millor que una crep salada i una dolça com a comiat d’un cap de setmana per emmarcar.

Inaguració

Quina pena! Per tenir material i compartir amb vosaltres les nostres activitats, no ens podrem quedar al sofà mirant la tele. Què hi farem...Non stop! :-)

Ens fa molta il·lusió iniciar aquest bloc amb una recomanació culinària: els entrepans del Cafè Rovira d'Arenys de Munt.

El Cafè Rovira, o Can Ton, està en el número 42 de la Riera d'Arenys de Munt, pujant a mà dreta, una mica més amunt de la Plaça de l'Església, situada a l'esquerra. No té pèrdua, i si ho demaneu, qualsevol us sabrà indicar.

Ens agraden els entrepans que hi fan, no són especialment econòmics però estan deliciosos,  preparats amb molt d'amor per la Rosa i servits amb molta simpatia pel Dani, en Xavi o en Carles, sota l'atenta mirada d'en Miquel. Nosaltres acostumem a menjar l'hamburguesa número 2, la completa, que ve acompanyada de tomàquet, enciam, ou i mahonesa. Si no teniu tanta gana, els vegetals amb pa de motlle són una bona opció.

Això sí, no hi aneu amb presses, si el bar està ple trigaran a servir-vos. Ja diuen que el bo es fa esperar...