El
primer cap de setmana del solstici d’estiu ha estat una sorpresa de Sant Joan,
veure la baixada de les falles d’Isil.
Feia
temps que n’havia sentit a parlar i tenia curiositat per anar-hi. Enguany hem
matat dos ocells d’un tret, a banda de gaudir de l’ambient d’aquest acte
patrimoni de la UNESCO, finalment hem compartit amb la Sílvia i en Francesc un
retall de la seva nova vida a Borén, a tocar d’Isil.´
És
un poblet preciós, i l’entorn fantàstic, però clar, amb la mentalitat de
vacances. La vida allà no és senzilla, ni pel clima ni per la manca de serveis,
especialment si estàs acostumat a viure a prop d’una gran ciutat. Una cosa tan
simple com les botigues del grup Inditex, allà les tenen a un parell d’hores de
cotxe. Realment no les necessites a prop per viure, però quan formen part de la
teva rutina, es fa estrany no tenir-hi accés més o menys ràpid.
Deixem-nos
estar de dissertacions i parlem de les falles. Hi havia molta gent però no el
caliu que esperàvem trobar. Crèiem que tothom vibraria en veure les falles
arribar al poble, però l’ambient era força fred malgrat l’escalfor del foc.
Doncs res, ho esborrem discretament de la carpeta de pendents.
El
que ens van entusiasmar van ser les dues sortides per la zona, concretament a
la Vall de Cabanes, amb bany inclòs.
I
al refugi del Pla de la Font, amb vista als Encantats com a cirereta del
pastís.
Un
cap de setmana fantàstic, amb bona companyia, rialles, muntanya i aigua.
