Ca l’Anna de Ventolà

Situat a la petita població de Ventolà, en el bell mig de la Collada de Toses, aquest restaurant de cuina tradicional, i deliciosa, està obert cada dia de l’any.

És ideal per cloure una excursió matinal pel Ripollès, on cansats i afamats obtenim una bona recompensa.

Bon profit!

20 anys de Carpier

En Joan i jo som molt fans dels productes Carpier, i en Menut ens va avisar que avui feien una degustació a les dependències de Vallgorguina, que han resultat ser les antigues instal·lacions del col·legi Santa Fe. Nota pels curiosos: en Menut el coneixem del gimnàs i treballa en aquesta empresa, per tant ens té informats d’aquesta mena d’esdeveniments.

L’entorn és molt bonic i està muntat amb gràcia. No cal dir que tot estava boníssim. Hem passat una bona estona xerrant amb la gent que coneixíem, amb els que ens han presentat, i sobretot tastant les exquisideses de Carpier, i comprant-ne per llepar-nos els dits a casa.

 

Fires de Sant Narcís - Girona 2015

Pel meu aniversari en Joan em va regalar un cap de setmana a Girona, en el nostre Carlemany. Quina il·lusió! Des del nostre casament que no hi havíem estat.

En coincidir amb les fires de Sant Narcís, la ciutat estava molt animada, i en un atac de nostàlgia vam anar a les atraccions, instal·lades a la Devesa. No vam pujar a res perquè la nostra tendència a marejar-nos és molt elevada i tot allò pintava a mareig segur, així que recordant vells temps vam anar a una paradeta de tir. Cap dels dos coneixia l’habilitat de l’altre, resulta que no tenim mala punteria a l’hora de fer caure les boles i ens va tocar una pilota de futbol petita del Barça.

Sempre gaudim de la gastronomia de Girona, i no precisament pel Celler de Can Roca. Entre Le Bistro situat a la pujada de Sant Domènec, i el restaurant Índigo de l’hotel Carlemany, vam quedar ben servits.

Aperitiu

Amb en Joan ens agrada fer un aperitiu abans de dinar, fa cap de setmana. El problema és que mengem molt més del que requereix un aperitiu i després no tenim gaire gana. És una llàstima perquè una dorada al forn no és gens menyspreable, però no la degustem amb afició. Per tant, en lloc de reduir o eliminar l’aperitiu, com seria el més lògic, vam decidir fer-lo complet, com a plat únic. Vegeu el resultat. No cal dir que vam acabar rodolant.

Fa 30 anys que “Hem fet el cim”

El 28 d’agost de 1.985 sis alpinistes, tres catalans i tres nepalesos, van coronar el cim de l’Everest sota l’auspici de la primera expedició catalana, liderada pel Conrad Blanch. Els noms d’Oscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès van entrar a la història per la porta gran.

Jo era petita però recordo l’eufòria del país. Era una gesta que ens enaltia com a tal. El que no recordo és si la televisió del país veí s’intentava apoderar de la victòria tal com fa ara amb Marc Màrquez i tots els campions espanyols segons ells.

30 anys després, l’Agrupe de Mataró ha organitzat una conferència per commemorar el fet i homenatjar a Toni Sors, soci de l’entitat tristament desaparegut dos anys després de fer el cim. Els convidats de luxe eren l’Oscar i en Carles, però l’acte va comptar amb la presència de l’alplinista Josep Manuel Anglada, membre de la famosa “Anglada – Guillamon, la millor cordada del món”, impulsors de l’escalada al nostre país.

Vam gaudir del documental sobre l’ascensió, de les explicacions dels muntanyencs i de les intervencions del públic, però crec que devíem ser els únics forasters perquè els socis de l’Agrupe ens van agrair la nostra presència. Ens vam acomiadar amb un a reveure perquè ja els vam comentar que estàvem inscrits a la Marxassa, que organitza la mateixa entitat.

Aquestes fotos són molt especials per nosaltres, no té preu estar retratats amb personatges que admirem tant.