Aprofitant la meva estada estudiantil a Lyon, amb en Joan hem fet turisme per França gràcies a trobades a mig camí. Aquest cap de setmana ha estat el torn d’Avignon i Baux de Provence, dues poblacions del sud est, efectivament a la zona de la Provence.
Tal com vam fer a Montpellier, ens hem deixat perdre pel centre històric d’Avignon i és preciós, a destacar la Place de l’Horloge, le Palais des Papes i especialment el famós Pont Saint Bénézet o Pont d’Avignon, i dic famós perquè té una cançoneta i tot, que jo de petita havia sentit o a classe de música o de francès, no falla.
Sur le pont d'Avignon
l'on y danse, l'on y danse.
Sur le pont d'Avignon
l'on y danse tous en rond.
Hi vam ballar sobre tal com diu la cançó
Després de visitar el pont amb àudio-guia inclosa, quedar-nos glaçats pel vent i fer quatre tonteries per entrar en calor, hem anat a dinar en horari francès però hem sortit en horari català, resulta que estàvem asseguts al costat d’una gran vidriera on entrava un solet reconfortant, i han passat un parell d’hores ben bones sense adonar-nos.
Elisabet estil "Titanic"
Joan estil "Tarzan"
A la tarda hem continuat passejant i després cap a l’hotel. Amb el tema allotjament no ens amoïnem gens, anem a base de Formule 1, baratíssims, prou correctes, però generalment situats en zones industrials, per tant, pel tema sopar ens hem de refiar del que podem trobar per allà. Aquesta vegada vam tenir sort, almenys al començament, perquè hi havia un restaurant de moteros, molt estil americà, anomenat “Legend’s Valley”. Quan ens disposàvem a atacar unes hamburgueses i unes cocacoles (què hem de demanar sinó?)... horror! Va començar una sessió de karaoke! Com si això no fos prou greu, cantaven cançons d’amor franceses, que en un restaurant amb plaques de la ruta 66 entonaven menys que el meu curs de tercer de BUP a Munich, que vam ballar sardanes amb japonesos seguint el ritme de cançons folklòriques alemanyes.
L’endemà ens vam dirigir cap a Baux de Provence, un poblet medieval, amb un castell impressionant, gran part en runes, però impressionant igualment. Es veu que a l’estiu fan animacions ambientades a l'Edat Mitjana.
Vista parcial del castell
Després de tota la visita, què millor que una crep salada i una dolça com a comiat d’un cap de setmana per emmarcar.
