Rememorant la lluneta de mel

5 anys de casats. Ho volíem celebrar viatjant en alguna ciutat europea, però no ha estat possible. Pensàvem diverses opcions, i a l’hora de la veritat, som molt fidels quan hi ha alguna cosa que ens quadra. Per tant vam decidir tornar a Garriguella, on havíem estat per la nostra lluneta de mel de setembre, prèvia a la gran lluna Patagònica de desembre. En aquesta ocasió vam afegir una variant, com és coronar uns quants 100 cims.

El dia 9 vam anar directament cap al punt de sortida del Puig d'Esquers. Situat entre Llançà i Colera, cal desviar-se al quilòmetre 12 de la N260 on indica Sant Miquel de Colera, per aparcar al coll de Sant Miquel i fer un pim pam fins al cim. El track del Wikiloc és més útil per no desviar-se de camins fins arribar al coll que no pas per fer el cim, perquè ja es veu baixant del cotxe.

Seguint Portbou amunt, just a la frontera amb França, en el coll dels Belitres trobem el Memorial de l’exili, no el d’ara sinó el de la Guerra civil. I no aprofundeixo perquè m’indigna comprovar que la humanitat no aprèn. 2018 i exili, creació d’una nova bombolla immobiliària, corrupció, canvi climàtic. Paro que ja em vaig desfogar en un post anterior.

Com deia, cal deixar el cotxe per anar cap al Querroig. Aquí sí que es sua la samarreta, però és molt bonic i no té pèrdua, tot i que sempre ajuda tenir la referència de Sant Wikiloc.

Ja ens havíem cansat prou, era moment d’anar al jacuzzi i sopar al restaurant Aux Copains d’abord, a falta de Ca la Gina que ja no existeix. No vam poder menjar la sopa de xocolata però també ens va agradar molt.

El dia 10 vam fer un intensiu a Sant Pere de Roda. Primer vam pujar al Castell Saverdera i ens vam arribar al vèrtex geodèsic.

Després vam fer una bona visita al monestir ajudats per la detallada àudio guia, se’ns va fer l’hora de dinar, i amb molta pena vam haver de menjar allà ;-)

Seguíem amortitzant el jacuzzi i era hora de sopar. La veritat és que no teníem massa gana, però vam fer el pa amb tomàquet a la Cooperativa agrícola de Garriguella. Ens queda pendent tornar-hi amb més gana per poder aprofitar l’àpat com cal.

El dia 11 ens vam acomiadar del jacuzzi...

...i cap a Girona falta gent, per celebrar el nostre dinar aniversari de casament a l’ Índigo, en el nostre Carlemany. Ni mirem la carta, ens deixem assessorar per en Xevi. I com sempre, sublim. No calen paraules.

Molt feliços en la commemoració de les nostres bodes de fusta. Com que falta molt per les de plata, anirem festejant tots els materials que es pugui ;-)