Bon
descobriment. D’entrada sembla un restaurant de polígon més, però no oblidem
que està regentat per una filla de l’Agustí Net, un cescaire gastrònom, per tant
ja és una bona referència. Vam dinar-hi poc abans de marxar de viatge i no ens
va decebre, a banda que fou la manera de menjar escudella, ja que a Venècia no
podies trobar les menges típiques del Nadal a Catalunya.
Hi vam tornar el dia del “botillo”, un plat típic de terres lleoneses a base de porc. Jo no el vaig
tastar perquè em feia angúnia trobar-me ossos i coses gelatinoses, per
tant amb un entrecot vaig estar més que contenta, però els que ho van provar
van dir que era molt bo. El punt en contra va ser el preu del menú, realment
excessiu, sobretot en el meu cas que el plat no era elaborat. Un entrecot amb
patates, beguda i postres a 26 euros no és barat, pagant el mateix a la Pepa,
em poso les botes. En fi. Almenys en Joan s’ha tret l’espineta de tastar el
“botillo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada