Una il·lusió d’en Joan sempre ha estat fer un vol a vela,
és a dir amb un avió sense motor. Com a obsequi d’aniversari li vaig regalar un
bateig perquè acomplís el somni, així que a l’aeròdrom d’Òdena va saber què es
sentia volant.
Li va agradar, però em va dir que es començava a marejar
i millor que el vol no s’hagués allargat més, i per mi també fantàstic perquè
no em feia gens de gràcia veure un puntet al cel sense motor. Realment no tenim
fusta d’aventurers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada