divendres, 15 de gener del 2016

Alsàcia o el viatge de les casualitats



No és cap novetat que els mercats de Nadal de moltes ciutats europees tenen encant, i un dels indrets destacats és Estrasburg. El problema és que tanquen portes just abans de les festes, per tant quan hom pot agafar vacances ja no queda res. Res? Mentida, la decoració i l’ambient nadalenc es respira arreu.


Anar a Estrasburg no és econòmic, però escollir només l’anada i tornar des de Basilea, és molt més barat i pots conèixer una altra ciutat. El que resulta excessiu són els preus dels trens, segurament és millor moure’s en cotxe, a banda que dóna més llibertat per visitar poblets, diuen que són molt bonics. Encara més? Si Estrasburg sol ja val la pena...


 Vam anar molt de turistes, amb àudio guia per conèixer una mica més del que vèiem, i fent una ruta en barca que ens va atansar a la zona de les institucions europees. El temps va ser una mica galdós, boira o pluja, però per sort no va fer fred, així que no vam relliscar per carrers nevats i gelats, tot i que de poc caic de cul a terra en veure l’alçada de la torre de la catedral, que no s’acabava d’albirar per la boira, va ser impressionant.


Vam encetar l’any visitant Colmar, també ens va agradar molt. 



Estàvem fent-nos una selfi i se’ns va atansar un català oferint-se a fer la foto. Ens el vam mirar i era en Martori que voltava per Alsàcia amb la Belén. Quina coincidència! I que n’és de petit el món...Vam celebrar el dinar de cap d’any plegats.


En agafar el tren per tornar a Estrasburg vam conèixer una parella de Solsona que també s’hi allotjaven i havien anat a passar el dia a Colmar. Resulta que havien vingut en el mateix avió que nosaltres i l’endemà ens vam tornar a trobar voltant. Una altra casualitat.
 
El poc que vam veure de Basilea ens va agradar però entre la pluja i el mal sabor de boca d’estar unes hores a Suïssa sense francs, sense passaport i sense coneixement de la llengua alemanya, no vam acabar de gaudir de l’estada. 


Ha estat el primer cop que hem passat el cap d’any fora de casa (seguint les campanades de TV3, això sí), l’experiència ens ha agradat. Crec que per poc que es pugui, repetirem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada