El podem definir com un d’aquells restaurants de tota la
vida. Els arguments són contundents. Per una banda l’enorme quantitat de
fotografies que no deixen veure el color de la paret del propietari amb
personalitats de diferents àmbits, des de futbolistes com l’Urruti i el Migueli
(o sigui que no són de rabiosa actualitat) o cantants com la Montserrat Caballé
(que és més actual però no per la música). Per altra banda, el meu avi hi havia
estat, i ja té 94 anys...
No es pot menjar a la carta, és caríssim, però ofereixen
uns menús prou assequibles. Malgrat vagis més de pobre, et tracten molt bé
perquè com a entrant t’ofereixen olives, formatge i xoricets, i per tancar,
unes galetes, bombons i copa de cava cortesia de la casa.
Enmig d’aquestes menges tens el primer plat, el segon i
les postres que il·lustrem gràficament a continuació.
Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada