Cerdanya i Bages

Aquest cap de setmana ha estat molt variat. Divendres al vespre vam anar a La Molina sense cap mena d’intenció d’esquiar, tampoc hauríem pogut perquè no hi havia neu. I perquè La Molina? Us preguntareu...

Havíem fet una reserva a l’alberg pel cap de setmana de la clausura de Pirena, la cursa de gossos que va fundar Pep Parés, que alguns recordareu com a Oliana Molls o Capità Enciam, però ho vam cancel·lar pel temps. Normalment no tornen els diners de la bestreta, però donada la situació meteorològica, ens van oferir la possibilitat de canviar les dates de la reserva. Així doncs, sense cap altre al·licient que escampar la boira, ens vam dirigir a La Molina.

 Poca neu...

L’alberg Mare de Déu de les Neus, de la xarxa d’albergs de la Generalitat o Xanascat, està molt ben equipat, i tenen el plus de disposar d’habitacions dobles amb bany privat, però et fas un fart de riure en trobar una llitera. Clar, és un alberg, no un hotelet romàntic.

Dissabte al matí vam anar a la Cerdanya francesa, al poble de Dorres, on hi ha uns banys termals que ens havien recomanat. Després del jacuzzi privat del Balneari Prats allò ens va semblar poca cosa :-P Bromes a part, la veritat és que no ens va atreure i vam anar prop de Fontperdouse, en unes gorgues naturals amb aigua calenta, genials però semblaven les Rambles de Barcelona. Hi havia espècimens de totes menes: pijos, hippies (ara anomenats “perro flauta”), famílies amb qui vam rajar dels pijos perquè les noies lluïen bolsos de Louis Vuitton en amunt. Res a dir si passegen per la cinquena avinguda de Nova York, però a la muntanya?? Ah, i també vam veure unes noies que passejaven un porc clavadet al de la sèrie de TV3 Porca Misèria.

 Banys de Dorres

Després de la remullada vam anar a Puigcerdà, on vam dinar al restaurant Plat Rodó. La curiositat és que hi ha un cambrer que sembla el Messi però va confessar ser del Madrid.

Després de dinar ja vam marxar cap al Bages, i em va sobtar veure’l més verd que la Cerdanya, que més aviat era marró i semblava tardor i no primavera. Definitivament, ha de diluviar ja!

Ens vam allotjar a Santa Maria d’Oló, a la nostra suite preferida de casa el Salva i la Núria. L’entorn és preciós, seria per quedar-s’hi uns quants dies i fer excursions. Pels que no teniu endoll a la zona, us recomano el Mas Torigues, una casa de turisme rural espectacular i força econòmica.

Diumenge teníem una calçotada a Monistrolet, en una zona equipada per fer graellades anomenada Can Planell. Això de fer de “dominguera” no m’agrada, però almenys hem començat (i acabat) la temporada de calçots 2012 en bona companyia.

Enllaç:
http://www.mastorigues.com/ca