Vaig regalar al Joan dues entrades per la cerimònia
d’inauguració dels Campionats de natació que enguany s’han celebrat a Barcelona,
i dues per assistir a eliminatòries i finals de natació de diferents estils.
Sabem que la piscina que van muntar dins el Palau Sant
Jordi va costar una milionada, però ens va entusiasmar veure aquella extensió
de 50 metres de llargada i 10 fantàstics carrils. No sé què hauríem donat per
banyar-nos-hi.
Ens va agradar molt el muntatge de la inauguració, només
hauríem escurçat una mica els parlaments, la gent no tenim ganes d’escoltar
burocràcia institucional sinó d’espectacle, però almenys tots van coincidir en
agrair la tasca dels voluntaris. Personalment em quedo amb el castell aquàtic a
càrrec dels castellers de Barcelona, em va emocionar la fusió d’una tradició
tan nostrada amb l’element aqüàtic.
De les competicions cal destacar el bon ambient del Sant
Jordi, en alguns moments quedaves xarbotat, i la sorprenent velocitat dels
nadadors. Per tothom és obvi, però en Joan i jo podem comparar amb els nostres
temps, i al·lucinem. Per posar un exemple, amb el mateix temps que fan 50
metres, jo en faig la meitat, i si per fer 400 metres no arriben als 4 minuts,
jo en trigo 10. Algú ha de quedar a la cua de la classificació, però del primer
al darrer són unes màquines!
